Aquesta setmana ha mort un dels grans autors de música d’arrel, l’Estat-unidenc Pete Seeger. Cal tenir en compte que la importància d’aquest cantautor per a molts de musics dels Estats Units és molt gran, fins al punt que el rocker Bruce Springsteen li va dedicar un àlbum sencer no fa gaire amb el nom de We Shall Overcome:The Seeger Sessions.

Aquesta màquina enrevolta l’odi i el força a rendir-se. És la traducció que sempre duia inscrita en Pete Seeger al seu banjo.

Com que no tenc constància de que s’hagi fet cap versió d’una cançó seva en català, he decidit homenatjar-lo amb la cançó “Què té aquesta terra nostra?” d’un dels nostres grans referents en aquest tipus de música com són Al-Mayurqa i cantada per un altre referent com és l’algaidí Biel Majoral.

Hi havia una porrassa
que congriava un albó
tant alt com es Puig Major
gruixat no ho era massa
i tenia una rabassa
com es castell d’Alaró

Esponerós sí que ho era
amb cimals que s’enfilaven
de Mancor fins a Morella
les branques a Cornudella,
feia una ombra de primera
a davall tots hi becaven.

Un dia des de Castella
arribaren molts de senyors,
pensaven fern-ne tions
i llavors també estelles
per llevar males idees
d’un símbol de nació

En nom d’Espanya vengueren
mil mestres per tallar-lo,
picaren un any rodó
i encara no pogueren
i a la fi se resolgueren
recórrer als traïdors,
en trobaren un boldró:
tot d’una els convenceren.

Què té aquesta terra nostra
que congria traïdors,
diputats i senadors,
hi ha mestres i professors,
i també el senyor rector,
i aquests són els pitjors:
ells diuen que són senyors
i sols en tenen per mostra,
semblen tot triats a posta.

Sempre hi ha un glosador
que cantar li ve de vena
que als joves els ensenya
l’antiga i balla cançó.

Tant és ara com abans,
perquè això ve d’enrere,
només hi ha una senyera
dels Països Catalans.