Davant el rebombori que va causar el fals documental sobre el 23F que va emetre ahir la Sexta, crec que val la pena fer-ne diverses consideracions:

1. Donar l’enhorabona a l’autor, Jordi Évole, per haver aconseguit que 5.200.000 persones estassin pendents del seu programa. Va esser una “pel·lícula” que va sorprendre gairebé tothom, i que va aconseguir mantenir l’atenció dels espectadors durant prop d’una hora. Aquests falsos documentals, encara que no se n’hagin fet gaire, sempre han gaudit d’un gran ressò entre la gent, començant per “La guerra dels móns”, emesa per la ràdio el 30 d’octubre de 1938, quan Orson Welles va convèncer els americans que els marcians havien invadit els Estats Units; o l'”Operació Lluna”, de William Karel, rodada el 2002, en la qual s’assegurava que els americans mai no havien anat a la Lluna i que tot era un muntatge dirigit per Stanley Kubrick. Jordi Évole també ha volgut fer el seu i s’ha de reconèixer que se’n va sebre sortir.

2. Que tots els polítics parlen de transparència, però sembla increïble que després de 33 anys encara hi hagi documents sobre el cop d’estat que no es poden consultar. En aquest sentit, caldria demanar-se per què? Quines informacions secretes hi ha que necessitin esser amagades a la gent durant 50 anys? Sabem tota la veritat o hi ha aspectes que no són com semblen? Encara que no sigui el que es va emetre ahir, hi cap la possibilitat de què també s’hi amagui algun tipus de muntatge? No ho sabem i no m’atreviria a fer cap afirmació al respecte, ni en un sentit ni en l’altre.

3. Que és molt fàcil enganar la gent si es disposa dels mitjans, com la televisió. Estam segurs de què tot el que ens conten els polítics és tan ver com volen fer-nos creure? Segons hem pogut comprovar un dia sí i l’altre també, cada vegada que obrin la boca és per dir mentides en el seu propi benefici i encara és l’hora de què n’hagin de reconèixer cap, de mentida. I aquí hi podem posar els estaments que vulguem: l’executiu, el judicial, la monarquia, els sindicats, el legislatiu, la banca, la patronal… Així que tots els qui s’esqueixen les vestidures perquè “el Folloner” ha fet valer el seu malnom, que facin el mateix amb tots els qui pretenen fer-nos combregar amb rodes de molí. Al cap i a la fi en acabar el programa ell va confessar que es tractava d’una broma, mentres que els altres asseguren que sempre han dit la veritat.