La cançó de la setmana

Aprofitant que avui, dia 1 de març, és el dia oficial de les Illes Balears (a pesar que és una festa més institucional que sentida pel poble) farem durant aquest mes un minicicle de grups de la nostra terra. Intentaré no posar-ne de repetits (és a dir exclouré alguns que ja hagi posat aquí o que els hagi posat en Serafí, a la seva secció de cançó de la setmana en català, com ara Antònia Font, Anegats, Tomeu Penya, Ja t’ho diré….). Per això avui començ amb en Joan Miquel Oliver, exguitarrista  i excompositor d’Antònia Font, que ara, extinguit el seu antic grup, segur que potenciarà la seva carrera en solitari

Escriptor, compositor, guitarrista…. artista en general, en Joan Miquel Oliver ha sabut posar la seva petjada pròpia en el món de la música a través d’Antònia Font. Ara falta saber si en solitari, sense la veu de Pau Debon, també és capaç de fer-ho. Ja puc avançar (amb la possibilitat de poder-me equivocar) que ens els pròxims anys serà de l’únic component dels extinguits Antònia Font  que sentirem a a parlar. I si no temps al temps…

Per ara Joan Miquel Oliver ja du dos àlbums en solitari: Surfistes en càmera lenta (2005) i Bombón mallorquí (2009). Pesonalment trob que contenen cançons interessants, però sense arribar al nivell d’Antònia Font. Qui sap, potser ara que se centrarà exclusivament en la seva carrera en solitari aconseguirà aquesta regularitat que consider que li falta. Però també és vera que sempre tendrà la difícil missió de fer oblidar la veu de Pau Debon i haurà de superar el mal vici que tendrà la gent (entre els quals m’incloc) de relacionar-lo i comparar-lo contínuament amb el seu exgrup Antònia Font.

Mentre esperam, idò,  com evoluciona aquest interessant músic bunyoler, us deix la cançó Final feliç del seu disc Bombón mallorquí, molt característica d’aquest estil tan seu (surrealista? infantil? esbojarrat?).

 

 

Deixa un comentari