Dites i reflexions

Qui dies passa, anys empeny.
A la casa que hi ha ruda en es balcó, no hi entra mai es doctor.Quan cou cura, i quan pica madura.
Es mal ve a quintars, i se’n va a unces.
A grans mals, grans remeis.
Es pitjor es remei que sa malaltia.
Qui no té cap a de tenir cames.
Qui no plora no mama.
Si pes març no marceja, i pes “bril” no abrileja, tot l’any colloneja.
Març ventós, i abril plujós fan es maig florit i formós.

 

La major declaració d’amor, és la que no se fa.

Sempre s’ha de considerar que un gran amor, com totes les grans metes, requereix gran risc.

No n’hi ha prou en disposar del saber, cal també aplicar-ho; no n’hi ha prou en voler, cal també fer-ho.

És molt més important que et coneguis a tu mateix, que donar-te a conèixer als altres.

Els qui corren dins un laberint, la seva mateixa velocitat els confon.

Cap gran artista veu ses coses com son en realitat; Si així ho fes, deixaria de ser artista.

Només hi ha una cosa en el món pitjor que parlin malament de tu, que no en parlin.

Que les caigui la desventura de qui mor desesperat.

Més val un home sense diners, que diners en mans d’un que no es home. Es més bo de governar un home coneixent els seus defectes (vicis ) que les seves virtuts.

No només em de tenir l’objectiu de poder ser, si no la obsessió de serem.

Deixa un comentari