Relats (Capítol 25)

Vàrem dir que a Sant Llorenç venien dos predicadors, el Pare Garcia i el Pare Jaume, el Pare Jaume al contrari que el Pare Garcia, físicament era un homo gran, magre, i guapo, en una paraula, un tio ben parit, i sa meitat des seu públic femení i qualcun des masculí. Cada vespre abans des sermons confessaven, i per cada un que se confessava amb el Pare Garcia, se’n confessaven cent amb el Pare Jaume, així ells tenien molta informació per poder fer es sermons. El Pare Jaume els feia damunt es “Pecat” de sa Carn i vos asseguro que quan havien passat es Missioners hi havia matrimoni que estaven més de mig any sense tocar-se, i dormint en habitacions separades, per por a una ” Temptació “. I això que es Govern donava cada any es premi de sa família nombrosa. Simples contradiccions d’aquell temps.

Llavors no anar a “Missa ” es diumenges era ” Pecat ” Mortal, quan havien passat ses Missions durant més d’un any, ses mares de nosaltres jovenells, es diumenge quan anaves a dinar volien proves, com mentre havies anat a ” Missa ” o un paper de sa “Missa” o una estampeta, o com ells havien anat ha Missa primera, què ha dit en es sermó i millor dur proves, perquè si no es dinar era molt llarg, A finals dels seixanta i principis des setanta, varen sortir uns quants d’estudiants en es Poble encapçalats per en Guillem Pont ( de sa Bogura) i en companyia d’ en Toni Galmés (des Taller ), en Josep Cortès (en Pep Mosca ), n’Andreu Galmés (en Sorrilla), Rafel Melis (Sabater), en Joan Llull, que PD (de sa Caixa)… Segúu¡¡ur me’n deix qualcun, aquests ja lluitaven per fer un club per poder fer coses pes Poble, per sa cultura, per lluitar contra es Règim, i encausar sa joventut a sa Democràcia i a fer Poble, jo som un poc més gran que ells, però com que també sempre he estat un rebel, ben prest me vaig unir a ses seves tertúlies, i d’aquestes xerrades a las tantes de sa nit va sortir es  CLUB CARD! Des Club Card va sortir com una Ajuntament democràtic, no en so sentit d’haver-hi un cap i uns contraris, sinó en so sentit que se nombraven unes persones per fer unes feines, i com que sa joventut anava endarrer de llibertat, i feia falta molta de gent per fer feina, ben prest vàrem ser més de cinquanta socis i se va fer una reunió per cercar un President, i després un altre per repartir-nos ses feines. Com a primer President, se va decidir nombrar en Joan Genovart (Garrit), com que era un Sr que havia viscut per Amèrica del Sud i havia corregut molt de món, ho tenia bé amb s’Ajuntament, i se feia molt amb sa gent jove, li demanàrem si volia ser es primer President d’aquest moviment, va acceptar i el férem es primer President. En Guillem de sa Bogura s’encarregava un poc de tot, Va promoure sa Revista, feia Campaments pes nins, organitzava excursions, etc. En Pep Mosca se va dedicar un poc a sa Revista però com que feia feina per devers Peguera a un Hotel i només era per aquí a s’hivern, en es principi se va dedicar més en es Teatre, no va ser fins uns anys després que va agafar es maneig de sa Revista. En Guillem de ca don Onofre i jo mos encarregàrem de s’esport i jocs, organitzant tornejos de ping-pong, d’escacs i altres, se meva cunyada Miquela Fullana se va dedicar a organitzar es ball de bot. I així d’aquesta manera començàrem a moure es Poble, i omplir-lo d’activitats. Menys en es ple de s’estiu, i es ple de s’hivern, cada quinze dies se solia fer una excursió, això va fer que molta de gent, que no hi havia anat mai, visitàs s’Ermita d’Artà, a peu des de s’Estació, a una altre anàrem en Tren fins a Consell, i pujàrem fins en es Castell d’Alaró (sí, en Tren, llavors érem tan pobres que podíem tenir Tren). Uns quants pics anàrem a Lluc, a quedar, i d’allà cada dia en fèiem una, anàrem dalt des Tomí, en es Gorg, una altre per dins Lluc, també m’enrecord des Massanella, i moltes altres. Sa primera obra de Teatre que férem va ser el Rei Herodes. D’aquesta obra vos contaré dues anècdotes, una molt important, almenys pes qui la vivírem d’aprop. Es vespre abans de l’endemà fer s’obra, me top en Pep tot derrotat, i me diu que no se podria fer s’obra, perquè es que feia es paper de General, s’ha donat de baixa, bé, s’ha donat de baixa, m’ha dit la podeu suspendre perquè jo no vendré, i sense jo no sé què fareu. Li dic: Idò només pel que teníem es homos l’hem de fer. Sí, va dir en Pep, però com? Jo de tant d’assajar me sé bastant es paper des General, però només havia agafat un paperet de Doctor de sa Llei, perquè era curt, i poder dirigir. Ja mos teniu a en Pep i jo cercant solucions, perquè tot menys suspendre-la. En Pep tenia un Tio molt amic des joves i molt col·laborador en ses coses des Poble, i com que era es capdavanter de s’Estació (Hi havia Tren) tenia temps i anava descansat, a més era molt graciós, anàrem a veure el tio  Onofre Busco d’en Pep. Contam s’endemesa a en Onofre, li contam es pla. Com? va dir ell, això s’ha fet només per fer-vos fracassar ?  Idò maldament hagi d’estudiar fins hora de començar s’obra. Tu dius Pep que t’atreveixes en unes hores saber-te es paper des General? Idò jo me sabré es de Doctor de sa Llei, i si no ja improvisaré, me diu a mi. Tu te’n pots anar a dormir, si demà dematí jugues a futbol, i així ho férem, els deix a s’Estació i jo més tranquil me’n vaig a dormir.

A sa pròxima vos contaré s’altre…

Deixa un comentari

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada