Potser per la meva professió, què és la mateixa que la dels protagonistes de la història. Potser per la seva bellesa en moments puntuals. Potser pel context de la història allunyat d’històries d’acció impossibles. Potser pel seu humor fresc, local i proper…

Potser per tantes coses, Benvinguts al Nord és una de les meves pel·lícules de capçalera d’ençà que la feren als cinemes (2008) i l’he tornada a veure tantes vegades com l’han emesa per la televisió.

Amb un repartiment d’actors a on segurament no en coneixereu cap, aquesta va ser la pel·lícula francesa més taquillera de tots els temps a França.