Crònica informal

D’ençà que jo anava a escola les coses han canviat molt i, encara que qualcú em pugui acusar d’esser moderadament nostàlgic, he de dir que crec que no sempre aquests canvis han estat per millorar. Dic això perquè tant don Miquel Pamboli com don Mariano Serrano –antics mestres de Sant Llorenç- predicaven que l’ordre era bàsic, tant el polític –naturalment-, com, sobretot, l’alfabètic o el numèric, que eren gairebé sagrats. Ara les coses sembla que han canviat, almanco dins l’Ajuntament, perquè l’ordre del dia del ple extraordinari del 28 d’abril va esser de tot menys “ordre”: primer es va tractar el punt 8; després el 2, 3, 4, 5 i 6; aquí se’n temeren que s’havien botat el primer i el votaren; continuaren amb el 7 i el 9, per acabar amb els precs i preguntes, que, com se sap, en els plens extraordinaris no n’hi toca haver…
-Deu esser cosa des TIL…
-Ho deu esser…

El punt 2 deia: “Aprovació del Projecte bàsic i d’execució de demolició, reforma i ampliació del centre cultural Sala Rigal”. Com que ja l’havien tractat a la comissió que feren el Dia del Llibre, obriren el torn d’intervencions i n’Antoni Aguilar, no adscrit a cap partit, va manifestar que votaria en contra per diversos motius: Un, perquè no considerava correcte gastar-se 30.000 euros en tècnics quan l’Ajuntament disposa d’un arquitecte i un aparellador que haguessin pogut redactar el projecte; dos, perquè no s’ha comptat amb l’opinió de la gent per saber què és el que realment volia; i tres, perquè trobava que eren massa dobbers per tan poc resultat i no veia la utilitat de les obres.
Na Manuela, portaveu del Partit Popular, va insistir en el mateix: Que ja havien gastat 63.000 euros en projectes, que no hi havia prou participació ciutadana, que començaren les obres de demolició abans de què el ple les hagués aprovades i que s’havien gastat una dobberada en un solar que, segons les escriptures, en valia molt menys. Va acabar dient que no ho interpretassin com una amenaça, però que algú havia de mirar pel poble i, si havia d’esser ella, ho seria, que no es pensassin que perquè tenien majoria podien fer el que volguessin.
-S’haurà de comprar una malla de Superwoman!
El batle va respondre a n’Antoni que a Sant Llorenç no tenien cap local per fer actes públics, exposicions, reunions, balls… on hi cabessin almanco 150 persones i que era aquesta una reivindicació que feia molts d’anys que reclamava la gent. També li va dir que per al projecte inicial s’havia consultat amb totes les associacions del nucli, i que si s’havia decidit fer-lo més senzill era perquè no hi havia pressupost abastament i perquè calia adequar-lo a les necessitats actuals.
A na Manuela la va acusar d’esser electoralista i li va recordar que la demolició de la part posterior s’havia acordat a la Junta de Govern, tal com assenyala la llei, i que si es pensava que un solar de 1000 m2 al carrer Major valia 160.000 euros és que no tocava amb els peus a terra.
-Degueren votar en contra…
-Sí, na Manuela només va votar a favor des punt 6, que corresponia a sa seva proposta: “Sol·licitud al Govern de les Illes Balears de restabliment del servei de transport interurbà Sant Llorenç des Cardassar-Son Servera”; ses altres dues membres de s’oposició –na Catalina Ferrer i n’Antònia Domenge- en es punt 5 se varen abstenir: “Aprovació inicial de la modificació de la relació de llocs de treball de l’Ajuntament de Sant Llorenç des Cardassar”.
-I això?
-És que era per declarar que tots es funcionaris treballen de cara an es públic i, per tant, han de sebre català.

En els precs i preguntes na Manuela va retreure a na Maria Montserrat la seva poca dedicació a les tasques municipals, en comparació al que cobrava cada mes –suposadament, 2.260 euros-, i la va acusar de no assistir a moltes comissions i activitats pròpies del seu càrrec. L’al·ludida, sorpresa per l’atac directe que li havia fet la regidora del Partit Popular, li va respondre que a l’escola tenia reducció de jornada per tenir fills menors de 12 anys i el batle li va fer costat argumentant que havia renunciat a una part del sou precisament per poder treballar a l’Ajuntament.

-I tu què trobes de tot això?
-Jo trob que ses obres s’han de fer d’acord amb sa llei, que es càrrecs públics han de tenir un sou digne, semblant an es que cobra es promig de sa gent i que s’ha de respectar s’opinió de ses minories. I també crec que es des Partit Popular, amb tot lo que han fet a Mallorca -basta recordar es Palma Arena (en relació a ses obres) i es TIL (en relació an es respecte a altres opinions)- no són es més indicats per donar lliçons d’ètica a ningú, perquè practiquen sa doble moral a què se refereix s’acudit: “fés lo que jo te dic i no facis lo que jo faig”.

Deixa un comentari

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada