N’Antonina Ferrà ens ha fet arribar aquesta crònica: El passat dimarts, a Alaró, es va celebrar una reunió per conèixer una experiència realitzada a Menorca per aconseguir un pacte educatiu. Va ser una reunió molt positiva, en gran part perquè la ponent encomanava optimisme i ganes de treballar (Guida Allès). Actualment són una quarantena de persones treballant amb aquest pacte.Quant al projecte ens va explicar que tot va començar amb uns quants mestres trists i cansats per la situació actual, un fracàs escolar d’un 30% i la inestabilitat legal, …
Un grapat es varen posar a divagar sobre l’educació i varen pensar de fer un projecte obert a tothom (famílies, sector productiu (empresaris), tercer sector, estudiants, mestres i professors i partits de totes les ideologies), la norma bàsica però és el treball d’aportacions individuals sense protagonismes (voluntariat), allò que en diuen “intel·ligència compartida”
Es basen en altres experiències com la de Finlàndia o Holanda. Ens contava com, a Finlàndia, per arribar a un pacte varen estar 4 anys. Una vegada consensuat el document, es va aprovar una llei d’educació. Aquest consens ha funcionat durant 40 anys.
La seva idea és girar damunt-davall l’educació. Les capacitats i necessitats dels alumnes avui es troben en una línia morta quan entren a classe. El sistema no és dinàmic. Els al·lots estan connectats al món excepte quan són a classe.
Les seves capacitats no s’exploten, es difuminen en l’educació estandar del model actual. El “café para todos” no funciona.
Les reunions d’aquest grup tan obert no estan exemptes de debats interns, amb problemes que semblen irresolubles. Aquest és el cas del tema lingüístic o el de la selecció dels mestres.
Varen convidar a xerrades a persones expertes d’arreu de l’estat (i me sembla que va dir de la unió europea), per intentar esbrinar quina solució podien trobar. I varen trobar una “possible solució” basada en l’autonomia dels centres subjecte a resultats. Aquests resultats s’han d’avaluar segons l’estandar europeu de llengües. És a dir, hi ha uns objectius marcats pels quals s’han d’assolir uns resultats a nivell lingüístic. Els centres, d’acord amb la seva autonomia, aplicaran els percentatges de llengües en funció de l’entorn. Però tothom ha d’arribar als objectius generals marcats.
Quant a la selecció dels mestres, encara s’està debatent. (també va sorgir el tema de l’elecció / selecció dels directors)
Altres problemes a resoldre:
– Com assegurar que el pacte no es romp (per part del govern de torn)
– Com estendre el debat a la base social
– Com compaginar els ¨”tempus” politícs (sempre molt més ràpids) amb la tasca dels voluntaris d’elaboració del document (sempre més lent)
– La realitat del voluntariat i el temps disponible
– La caducitat del projecte (en principi està previst que estigui enllestit pel 2015).
Es va constatar la importància del treball i el compromís de les dones al grup de treball i la importància de la utilització de les TIC.
Sistema de treball:
– bàsicament on-line (tot i que també fan reunions físiques)(va parlar molt del google-drive)
– A les primeres reunions es marquen els objectius (varen ser les més problemàtiques. Intentaren marcar-los a la llarg termini)
Objectius de treball:
-1r acabar la tasca del grup a Menorca
– A l’agost (26 i 27) acte de presentació del pacte
– A partir d’aquí el document s’obri a la resta de la comunitat educativa de les Illes Balears per tal de fer un pacte per l’educació general on la convergència no només és desitjable sinó necessària.
Bé, com dic, va ser molt interessant, tant de bo, ho poguéssim dur a la pràctica i un pacte estable fos possible.