Quan el cronista va entrar a l’Ajuntament per fer la crònica del ple ordinari de dia 29 de maig va veure que hi havia gairebé una dotzena de persones que esperaven, cosa poc freqüent, i, una mica sorprès, va demanar a n’Antoni Aguilar si hi havia res denou. Ell li va dir que li pareixia que havien comparegut per mor d’una moció que feia comptes presentar el Partit Popular, relacionada amb el minitren de la zona costanera, per la qual cosa va pensar que probablement la sessió seria mogudeta.
-O els agrada més que hi hagi espectadors…
-A tu què te pareix? No s’estimen més, ets actors, tenir un mica de públic?
-Vols dir que fan teatre?
-No sé si és teatre o comèdia…

El segon punt era per aprovar l’expedient de contractació i les clàusules per la demolició, la reforma i l’ampliació de la Sala Rigal. El batle, resumint, va dir que valorarien el projecte més econòmic, sempre que fos viable i que es dugués a terme en més poc temps; les condicions que posaven s’havien de complir íntegrament, encara que també es podrien millorar, sobretot en els aspectes acústics i ecològics. En Toni Aguilar va anunciar que votaria en contra sobretot per dos motius: el primer, perquè considerava que no era el moment de gastar 2’6 milions d’euros; i el segon, perquè el fet d’exigir una garantia del 5% (130.000 euros) barrava el pas a les petites empreses locals. Na Manuela, que no s’havia aturat de fer carusses mentres el batle parlava, va demanar, amb un to de veu que al cronista li va semblar estrident, que retirassin el punt de l’ordre del dia perquè l’edifici ja estava esbucat; per corroborar els seus arguments va mostrar un retall de diari i algunes fotografies que havia fet amb el mòbil. El batle, en un to de veu tan potent com el seu, li va contestar que si no s’aturava de dir beneitures li retiraria la paraula, ja que l’únic que ja estava esbucat era la part que tenia uralita, que es va dur a terme per una empresa especialitzada i amb tots els requisits que marca la llei. I si no ho creia, va concloure, que passàs pel carrer Major i podria comprovar personalment que la part més grossa de l’edifici encara està talment com estava.
-S’engrescaren, idò…
-Sí. És una llàstima que en Xerafí no pogués venir amb sa càmera, i ho hauria pogut veure tothom.

En el tercer “Aprovació del Compte General del 2103”, na Manuela també va dir que s’hi oposarien, sobretot pel tema del talaiot de S’Illot, per les pistes de pàdel i per la Sala Rigal.

A l’altre, proposaren donar una subvenció a tres joves esportistes llorencines, però na Manuela va considerar que no havien tengut en compte na Margalida Fullana, que l’any passat havia guanyat alguns campionats. En Joan li va respondre que només subvencionaven l’esport base i que a na Margalida ja n’hi havien donades moltes, de subvencions, quan era professional.
-I a quant pujava sa subvenció?
-Crec que eren devers 3.000 euros entre totes, si ho vaig entendre bé.
-Ah, idò no mos costarà tant com sa Copa Amèrica o es circuït de Fórmula1 que va muntar es Partit Popular devers València…
-Tires moltes conyes, tu, an es Partit Popular…
-És que m’encén un poc sa sang si veig que prediquen una cosa quan estan a s’oposició i després fan sa contrària quan governen.

Els tres punts següents eren de segona divisió, o almanco no feren tant de renou: construcció d’una síquia per dur electricitat a una estació de vigilància, coneguda com “Projecte SIRE”; nomenament de procurador i lletrat per representar l’Ajuntament en el plet que li han mogut per la requalificació dels terrenys on fan comptes construir l’hospital de Cala Millor; i rebuig a qualsevol modificació de la demarcació judicial, que podria suposar la desaparició dels jutjats de Manacor.

Abans dels precs i preguntes, el Partit Popular va presentar una moció en contra de l’adjudicació de la concessió del minitren turístic i na Manuela va amenaçar amb què si no li feien cas els polítics de l’equip de govern podrien incórrer en responsabilitats personals. El batle, que havia declinat la invitació de na Manuela de llegir la moció perquè estava escrita en castellà, li va contestar que tot el procediment s’havia duit a terme de manera correcta i amb els informes favorables dels tècnics municipals, i que l’únic que pretenia l’oposició era difamar-los, per la qual cosa no feien comptes recolzar-la.

-I en es precs i preguntes, què digueren?
-No ho sé perquè ja eren prop de les tres i feia tard en es dinar.
-Et degué renyar, sa dona…
-Sí, però això ja no és notícia.