La cançó que ens ocupa aquesta setmana és una versió de la cançó “Forever young” del grup alemany Alphaville que conquerí les llistes d’èxits l’any 1984 i que tots haureu escoltat qualque vegada.

La ex-cantant de Mecano Ana Torroja, interpretà aquesta cançó al programa La marató de TV3 que cada  any es porta a terme en benefici d’una causa mèdica.

Una gran versió per a una gran cançó.

No tinguis pressa, encara és aviat,
fes un silenci, queda’t al meu costat,
viu a cada instant fins que arribi el final,
i els records mai no moriran.

Marxo per sempre, marxo sense tristesa,
potser a contracor, deixo portes obertes.

Qué puc demanar-te? no ho necessito,
la música ja sona.

Ja estic veient el final del camí,
veig el sol que brilla i que tu ets amb mi.

No t’ho demano, peró ja m’ho has donat,
la música ja sona.

Per sempre més
joves serem, per sempre més.

Tots els meus records viuran per sempre,
per sempre, per sempre.

Per sempre més
joves serem, per sempre més.

Jo me’n vaig, peró tot segueix com sempre,
per sempre més.

Som matinada, som com un esquitx,
som una nota que ja s’ha repetit.

Som un toll d’aigua, som un desig,
que no marxarà.

No ha estat fàcil llençar el que he guardat,
l’atzar ha picat a la porta,
faig dissabte i ho entenc,
la música ja sona.

Hi ha tantes cançons que no tornaran,
moltes poesies sense composar,
sóc al capvespre i no vull oblidar,
la música ja sona.

Per sempre més
joves serem, per sempre més.

Tots els meus records viuran per sempre,
per sempre, per sempre.

Per sempre més
joves serem, per sempre més.

Jo me’n vaig, peró tot segueix com sempre,
per sempre més.

Per sempre més
joves serem, per sempre més.

Tots els meus records viuran per sempre,
per sempre, per sempre.

Per sempre més
joves serem, per sempre més.

Jo me’n vaig, peró tot segueix com sempre,
per sempre més.