Segurament des de temps ancestrals fins, potser, els anys seixanta, tal dia com avui era el dia en que la pagesia acostumava “anar a la mar”. Aleshores, una mar sempre llunyana i perillosa.

Molts llorencins i carrioners, de bon mati, enganxaven la bístia al carro i, a la caixa hi anaven col·locant, a més de la família, tot el que havien de mester. El que no hi cabia, la cussa de caça, les olles, els calderons… anaven fermats a sota (voga cap aqui, voga cap allà).

Els infants més avantatjats, tal vegada, podien gaudir del suplement d’una càmara d’aire de camió (tot un luxe!!) Molts partien en grup i després compartien ombra i menjar…l’eixida era arribar al pinar de s’Illot, just passat el Riuet i fer, després de “rentar-se”, una estada a l’ombra mentre els infants corrien i jugaven…l’aventura de l’any!!
Cada poble tenia el seu indret, així els d’Artà anaven a Canyamel, els de la banda septentrional del terme a la Colònia…on la mar fos mes prop!
Algunes bísties, també es banyaven a la mar i, els més atrevits entraven amb el carro a l’aigua, per amarar i restrènyer, deien, la fusta.

Sant Cristòfol, i rentar-se a la mar anaven lligats. Dia festiu, d’esbarjo i aventura (desvertir-se rere una mata, posar-se el banyador, uiuiui!. Era altre temps, un temps ja oblidat!

(Nota a la secció de “Fotografies antigues”, no n’he sabuda trobar cap referida al dia de Sant Cristòfol. La que es mostra es de s’Illot, anys després, quan ja hi havia l’hotel  Peymar)