Avui, Sant Cristòfol

Segurament des de temps ancestrals fins, potser, els anys seixanta, tal dia com avui era el dia en que la pagesia acostumava “anar a la mar”. Aleshores, una mar sempre llunyana i perillosa.

Molts llorencins i carrioners, de bon mati, enganxaven la bístia al carro i, a la caixa hi anaven col·locant, a més de la família, tot el que havien de mester. El que no hi cabia, la cussa de caça, les olles, els calderons… anaven fermats a sota (voga cap aqui, voga cap allà).

Els infants més avantatjats, tal vegada, podien gaudir del suplement d’una càmara d’aire de camió (tot un luxe!!) Molts partien en grup i després compartien ombra i menjar…l’eixida era arribar al pinar de s’Illot, just passat el Riuet i fer, després de “rentar-se”, una estada a l’ombra mentre els infants corrien i jugaven…l’aventura de l’any!!
Cada poble tenia el seu indret, així els d’Artà anaven a Canyamel, els de la banda septentrional del terme a la Colònia…on la mar fos mes prop!
Algunes bísties, també es banyaven a la mar i, els més atrevits entraven amb el carro a l’aigua, per amarar i restrènyer, deien, la fusta.

Sant Cristòfol, i rentar-se a la mar anaven lligats. Dia festiu, d’esbarjo i aventura (desvertir-se rere una mata, posar-se el banyador, uiuiui!. Era altre temps, un temps ja oblidat!

(Nota a la secció de “Fotografies antigues”, no n’he sabuda trobar cap referida al dia de Sant Cristòfol. La que es mostra es de s’Illot, anys després, quan ja hi havia l’hotel  Peymar)s'Illot

Deixa un comentari

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada