La via verda dels 1000 milions

Com que no es pot criticar una cosa que no s’ha vist, aquest passat dijous vaig anar a recorrer la “via verda” de la que tant orgullós està el senyor Company (Conseller d’Agricultura, Medi Ambient i Territori) i els seus amics de partit, concretament la part uneix Sant Llorenç des Cardassar i Son Carrió.

Tot just fou iniciar el camí, i tot allò ja em començà a fer un tuf de corrupció i de bunyol urbanístic a l’estil del Palma Arena, Palau de Congressos, Son Espases… que tirava d’esquena i la sensació incrementava així com anava fent camí. Aquestes són les raons.

Quina necessitat hi ha de sembrar arbres a on ja n’hi havia?

No sé qui va tenir la ridícula idea de fer-ho, però es va lluir. No té cap raó de ser sembrar arbres allà on ja n’hi ha, a no ser que ho facis amb la intenció de treure’n un profit econòmic ja sigui amb la sembra dels mateixos i sobretot amb el seu manteniment any rere any (el manteniment dels que hi havia no ens costava ni un cèntim als contribuents). Potser el conseller Company ja hi deu tenir un lloc guardat en acabar la seva carrera política.

OLYMPUS DIGITAL CAMERA OLYMPUS DIGITAL CAMERA

Una via per als vianants allà a on ja n’hi havia una

Durant més d’un 95% del recorregut hi ha dos camins (i a qualque lloc fins i tot tres) paral·lels , el que hi havia de passar el tren, i el de tota la vida. Perquè ho entengueu, és com fer una carretera dins una altra carretera.

OLYMPUS DIGITAL CAMERA OLYMPUS DIGITAL CAMERA

El preu: 1000 milions de pessetes

O 6 milions d’euros, com vulgueu, però ho dic en pessetes perquè hi haurà gent que ho entendrà millor. Tota aquesta doblerada només per fer net el camí i sembrar-hi arbres? Perdonau, però a mi m’agradaria saber a on s’han de gastar els 990 milions de pessetes que fan falta.

I això?

Just abans d’arribar a Son Carrió, em vaig trobar amb aquesta llastimosa imatge. Quina necessitat hi ha de deixar aquest tren aquí? Potser li deixen com qui mostra l’adversari mort i vençut per a que ningú torni pensar en posar-lo en marxa?
El tren roman allà, ple de vidres i ferros, a la vista de tothom i dels infants que per allà es passegen, sense cap tipus de seguretat.

OLYMPUS DIGITAL CAMERA OLYMPUS DIGITAL CAMERA OLYMPUS DIGITAL CAMERA OLYMPUS DIGITAL CAMERA OLYMPUS DIGITAL CAMERA OLYMPUS DIGITAL CAMERA OLYMPUS DIGITAL CAMERA

 

Com podeu veure, aquesta via només està feta amb l’objectiu de ficar la mà al calaix, i d’obstaculitzar el futur tren que el dia de demà hi pugui passar.

Si la voleu visitar, hi podeu accedir fàcilment pujant pel Camí de Sa Cova, una mica més endavant de l’entrada principal de l’estació.

OLYMPUS DIGITAL CAMERAOLYMPUS DIGITAL CAMERA

23 comentaris a “La via verda dels 1000 milions

  1. Es així de trist veure com tots els polítics tuden els nostres doblers! Un tren de 230 milions d’euros (38.000 milions de pessetes) per unir només 5 poblacions i menys de 75000 habitants també fa olor a tuf, igual que les cotxeries de Son Carrió (1,8 milions euros o 298 milions de pessetes). Quantes escoles i hospitals haguessin pogut fer i mantenir? I tenir igualment vies verdes. Ai no, es que hi ha llorenvins que prefereixen trens a l’alçada de l’aeroport de Castellón o l’AVE de Ciudad Real. Ja només ens falta demanar una central nuclear per estar a l’altura de ESPAÑA!

    VA:F [1.9.22_1171]
    Puntuació: +1 (de 11 vots)
  2. Falseges la informació quan dius que només uneix 5 poblacions, que jo sàpiga pots anar d’Artà fins a Ciutat. Per altra banda no sé d’on treus els números, potser si tens les dades oficials les podries mostrar i en parlaríem.

    VA:F [1.9.22_1171]
    Puntuació: +2 (de 6 vots)
  3. Pàgina 29 d’aquest publireportatge:
    190 milions d’euros als quals s’hi han d’afegir la compra dels vagons i l’electrificació (que són dues licitacions diferents, la de l’electrificació no va sortir mai)
    http://www.diariodemallorca.es/elementosWeb/gestionCajas/DMA/File/tren-tram.pdf

    Sobre el tema de les cotxeries només hi pots accedir si vas anar a SFM a veure el projecte quan estava en exposició pública. Ja no saben ni on és. Això si, el projecte modificat, duplicant cotxeries i amb altres històries el va encarir un 18% més. Supòs que també et vas informar d’això, quan era el moment. Està exactament al dossier del projecte modificat a l’apartat del pressupost.

    Com bé saps a Manacor es feia una estació provisional prop del SYP perquè les vies no enllaçaven amb l’estació que surt cap a Petra – Palma. Per tant, també faltaria afegir el preu d’unir les dues estacions de Manacor, pressupost que no vau arribar a publicar mai de forma oficial.

    Ah, i posats a afegir, recorda també els prop de 1/2 milió de la viabilitat de traçats d’Artà – Cala Ratjada, que es va licitar i mai es van presentar els resultats. No estàs informat, tu?

    Per tant, amb els números del primer comentari em vaig quedar curt.

    Estaria bé, que investigàssiu un poc més.

    VA:F [1.9.22_1171]
    Puntuació: +1 (de 3 vots)
  4. 1-No podiem publicar res mai, ja que card.cat encara no existia.
    2-Jo parl d’una cosa i tu m’en treus una altra. 6 milions d’euros per llevar la brutor i sembrar arbres, no treu cap enlloc, però deu ser que tu ho veus bé això. A més no hi havia cap necessitat de fer tot això quan ja hi havia un camí fins a Son Carrió i arbres durant tot el camí.
    Si vols ara em pots tornar a canviar el tema i treure’m dades del tren de Sa Pobla o de qualsevol altra part, potser és que el tema d’aquesta via t’incomoda.

    VA:F [1.9.22_1171]
    Puntuació: -1 (de 3 vots)
  5. Ja no parlam de falsejar la informació, oi? El que jo en dic aportar més dades tu ho entens com canviar de tema. No em referia a que ho publicàs la revista digital sinó el polític.

    VA:F [1.9.22_1171]
    Puntuació: +1 (de 3 vots)
    • 1-“Falseges la informació quan dius que només uneix 5 poblacions, que jo sàpiga pots anar d’Artà fins a Ciutat”, això és lo que havia dit i ho mantenc.
      2-Segueixes parlant del cost del tren quan jo parlava de la “via verda”.
      3-Per 30 kilòmetres de via, el pressupost son 1000 milions de pessetes. Si ho calculam, cada kilòmetre surt a 33,3 milions de pessetes, just per fer net i sembrar arbres, potser em m’estic perdent qualque cosa però no veig per on se’n van els doblers.
      4-En podríem parlar de si el pressupost del tren era correcte -tot és discutible-, però també entenc que hi ha una diferència substancial de fer net i sembrar arbres, a haver de fer un camí de bell nou, posar-hi vies de tren, fer-hi els accessos, les estacions… No té res a veure

      VA:F [1.9.22_1171]
      Puntuació: 0 (de 0 vots)
  6. Hi ha en comú la malversació.
    Te falta mencionar que ja hi ha llocs que s’han hagut de replantar arbres dues vegades. Concretament alzines. I una bona dada més seria el cost de plantació, teplantació i manteniment de cada arbre. Igual que el cost del tren per passatger real.
    Com hem pogut comprovar el desfalc ve de per totes bandes. La qüestió és que pagui el poble.

    VA:F [1.9.22_1171]
    Puntuació: 0 (de 0 vots)
    • No ho veig així, no es pot dir que un tren no es pot regular el cost per passatger d’un tren sense que es posi en marxa. En canvi el camí ja hi era, essent una despesa totalment innecessària.

      VA:F [1.9.22_1171]
      Puntuació: 0 (de 0 vots)
  7. Es pot calcular el cost de tot i saber que costa en proporció al nombre d’usuaris reals. Una altra cosa és no voler saber-ho o que no se sàpigs perquè no convé.

    VA:F [1.9.22_1171]
    Puntuació: 0 (de 2 vots)
    • Deus tenir una bolla de vidre com aquests que surten nit endins per la tele. Ja saps quin número sortrà enguany per Nadal?

      VA:F [1.9.22_1171]
      Puntuació: 0 (de 2 vots)
  8. Quan s’informa sobre un tema s’hauria d’intentar donar una informació el més assèptica possible. Altrament, es tracta d’un article d’opinió, amb tot el dret a ser.
    Que tècnics especialistes en mobilitat i medi ambient, independents, de reconegut prestigi analitzessin a priori els beneficis i costos de les possibles alternatives, i s’informés a la població al respecte, per després consultar els residents dels pobles afectats no era massa difícil. Pot ser (no ho sé) la solució més lògica i viable econòmicament hagués estat fomentar el transport públic comarcal amb una excel·lent xarxa de línies d’autobus (més versàtils) i convertir l’antic traçat del tren en una via verda amb la vegetació mediterrània preexistent, amb manteniment mínim i paisatgísticament més agradable.
    És estúpid fer bandera política d’un tema com aquest i tancar-se en banda. S’arriben a situacions absurdes de fer, desfer i tornar a fer. I si de nou canvia el govern? La necessitat que tenen els polítics de tallar cintes ho acaba pagant el poble. I n’hi ha, per totes bandes, que encara aplaudeixen perquè ho fan els nostres i ho critiquen perquè ho fan els altres. Amb tots els respectes, en bon català de Sant Llorenç, això té un nom: curtor.

    VA:F [1.9.22_1171]
    Puntuació: 0 (de 2 vots)
  9. “Una excel•lent línia d’autobusos”? Amb concessions per 50 anys, preus escandalosos, 1 o 2 freqüències cada dia i males cares? No gràcies. No sé d’on compareix aquesta alèrgia que teniu a la paraula “tren”, però és per fer-s’ho mirar.No conec d’altre cas arreu de l’estat que s’hagin eliminat kilòmetres de tren per afegir-hi autobusos. Viure per veure.

    VA:F [1.9.22_1171]
    Puntuació: 0 (de 2 vots)
  10. En números aproximats: Manacor té 25.884 habitants i les poblacions del llevant mallorquí de St. Llorenç, Son Carrió, Son Servera, Artà, Capdepera i Cala Ratjada sumen un total de 25.012 habitants.
    En una línia que faria 35 km aprox.
    Un eix que hauria vertebrat el territori i connectat amb la capital comarcal, Manacor, i amb Palma. (i tots els pobles per on passa el tren avui en dia).
    Sense aprofundir gaire en qüestions tècniques o de costos, hi ha un parell de coses que cal tenir en compte:
    – dependència del cotxe (cada família n’ha de tenir almenys un si o si) i els conseqüents costos que comporta… sobretot la benzina.
    – l’existència d’una estació de tren en una població revaloritza el valor de les propietats.
    – els turistes van del punt A al B actualment. Segurament hi hauria major activitat econòmica a St Llorenç si un tren connectes el poble amb altres pobles i amb busos llançadora cap a la costa.
    – Etc

    Crec jo que hi ha inversions que mai seran rentables, però donen qualitat de vida als ciutadans. I no parlem d’infraestructures deficitàries, com les autopistes de Madrid o el velòdrom de Palma o l’aeroport de Castelló o l’AVE a Osca …. no falten exemples a Espanya.

    VA:F [1.9.22_1171]
    Puntuació: 0 (de 0 vots)
  11. Vist els comentaris d’aquest article veig que el tren dóna molt de sí. Efectivament, pagar aquesta burrada per una via verda que ja pre-existia és una burrada i un despropòsit. Però això ve, com bé diu el Dr. “Pamboli” per la poca visió que tenen els polítics que només volen tallar cintes i fan i desfan com els ve bé i segons el color polític del moment. Al cap i a la fi, paga el poble. Ells no es fan responsables de res. Com bé assenyala el meu estima doctor, a això se li anomena CURTOR, característica necessària per a poder triomfar dins la política. En temes bàsics o en projectes d’una gran inversió s’hauria de tenir consens, no es pot estar canviant cada 4 anys perquè és una tirada de duros i a pagar impostos s’ha dit.
    Dit això, jo som partidari de posar tren i com bé diu en J.Lliteras hi ha moltes variables a tenir en compte per saber si des del punt de vista social és necessari tenir un tren (segurament sortirà que molt més necessari que passar l’AVE per segons quins poblets de per Aragó o Extremadura). I a ben segur l’empraran més usuaris que el famós futur Palau de Congressos si algun dia s’arriba a acabar.
    Però no ens enganyem, qui van fer el projecte del TREN tampoc són uns angelets o uns cracks en gestió de projectes. Obrim els ulls, tots són polítics independentment del color. Adquirir tots aquests vagons abans de tenir les vies acabades, fer arribar el tren a Artà per a poder tallar més cintes abans de saber per on passarà per Manacor o abans d’arreglar el tram que uneix Palma – Manacor (si ara està 1h 15 min si tot funciona correctament, cosa que passa poques vegades, per arribar a Artà estarà 8 hores!!!) no és per tirar coets!!

    VA:F [1.9.22_1171]
    Puntuació: 0 (de 0 vots)
    • “Obrim els ulls, tots són polítics independentment del color”. Posar al mateix sac els polítics d’ara i els que promovien el tren deu ser de les absurditats més grans que he sentit darrerament, i més de qui es fa dir professor… Talment dir que el tren es torbarà 8 hores per arribar a Artà. Si volem debatre seriosament ho podem fer, per la resta ja fan “Sálvame” els capvespres.

      VA:F [1.9.22_1171]
      Puntuació: 0 (de 0 vots)
      • Tot i que reconec que també feren bunyols com acabar Son Espases, aguantar el Palau de Congressos i no esbucar Sa Feixina (entre d’altres). Son bastant millorables i haurien de fer net de segons quins petsonatges. Però d’aquí a posar-los al mateix sac…

        VA:F [1.9.22_1171]
        Puntuació: 0 (de 0 vots)
        • Bé Xerafí, no t’enfadis…que a dins tots els partits “cuecen habas” independentment de amb quines idees comulguem més. Ja t’he dit que era partidari del tren, però aquest que tenim me diràs que no és llastimós. No era molt més lloable electrificar tota la xarxa fins a Manacor abans d’arribar a Artà? Home, així no hi ha tantes cintes a tallar, i els rèdits polítics són menors i per a què comprar tants de vagons si no estava acabat?
          El tren que hi ha ara de l’enllaç a Manacor no arriba ni a carromato.
          PD. el significat de les 8 hores l’has de posar en síntesi, si no s’exagera una mica, un poc de befa i dues paraules d’impacte els escrits poden ser molt avorrits i no volem que la revista sigui plana com una sentència judicial. O si? 8 hores = molt de temps en aquest cas, massa si no milloren l’eficiència del tren. Això és el significat real de les 8 hores.

          VA:F [1.9.22_1171]
          Puntuació: 0 (de 0 vots)
          • No estic d’acord que el tren d’ara sigui un “carromato” jo hi anava quan feia feina a Inca i no et pensis que els de rodalies de la peninsula són molt millors. Això sí estan electrificats. Si volem arribar més aviat lo que hauríem de fer és un camí més dret, sense passar per Inca. Aquí no necessitam cap AVE.
            Pel tema de passar l’arada davant el bou, probablement si en Miquel Riera no hagués estat batle de Manacor encara no hauria arribat tampoc.
            Però bé, crec que ens desviam una mica de l’escrit, que és el robatori indiscriminat per als contribuents que suposa aquesta “via verda”.

            VA:F [1.9.22_1171]
            Puntuació: 0 (de 0 vots)
  12. La pregunta que me faig a dia d’avui és per què s’havia de fer el tren?
    A tots els països que es vulguin dir transparents i que apliquin una lògica de gestió, allunyada dels sentiments i de la bandera política, aquesta resposta (o la corresponent al Palma Arena, palau de congressos, metro de la UIB, etc) s’obté a partir d’exhaustius estudis previs de viabilitat social, econòmica i d’explotació, i d’impacte ambiental. I no per ‘capritxo’.
    Partint dels 230 milions d’euros, cada quilòmetre surt a prop de 8 milions d’euros. Per habitant del Llevant, surten a 3100 euros/habitant. Sols la posada a punt, manteniment a part. Siguem seriosos: l’ús significatiu per part dels turistes està limitat per la manca de connexió directa amb les àrees turístiques, l’areoport, la durada del trajecte a Palma, etc. És clar que hi ha inversions públiques que necessàriament no han de ser rentables i que les administracions anualment hi han d’afegint diners per tapar el dèficit, però aquestes han d’anar molt ben justificades per uns estudis de viabilitat social o perquè suposin altres beneficis (com l’ambiental).
    Si el motiu del tren era l’ambiental, no paga la pena discutir el fort impacte que van tenir les obres sobre la vida ques’havia establert damunt les vies i zones colindants afectades, a part de l’impacte paisatgístic i visual. Quan abans volava per sobre de la zona del Llevant la silueta de la via del tren s’intuia com un oasis verd dins del nostre malaurat sòl rústic. Record la primera vegada qui hi vaig tornar a sobrevolar després de les obres. La silueta verda s’havia convertit en una franja deforestada de 5 a 10 m d’ampla i 30 km de llargada, que me va impactar. Va ser una errada important desestimar aquest impacte per part dels polítics que van prendre la decisió. La superfície deforestada (en principi irreversiblement) equival a 30 camps de futbol (o quarterades).
    Si el motiu era fomentar el transport públic (motiu que guarda relació estreta amb aspectes ambientals), la lògica igualment diu que calia apostar fort pel bus en la comparativa amb aquest model de tren. Motius: més versàtil en la necessitat de capacitat de transport (micro, meso i macrobusos en funció de la demanda), rutes variables en funció de la demanda, permet arribar a llocs on el tren no arriba com zones turístiques, connexió més ràpida amb Palma, UIB, hospitals (comarcal, Son Espases) i areoport, centre dels pobles, el que facilitat l’ús de determinats grups de persones amb mobilitat reduïda, no implica la necessitat de major consum de territori, menor cost d’inversió i manteniment, per tant, menor preu a pagar per part de l’usuari i dèficit del servei més assumible a llarg termini ), etc. Quants d’anys de servei de bus públic equivalen 230 milions d’euros? Clar que no m’estic referint al nefast servei actual, sinó a un de modern. Sense anar massa enfora, Menorca (que seria bastant equivalent quant a població i dimensió al nostre Llevant), té una xarxa de busos acceptable.
    L’arrel del problema d’aquest tema és que toca fibres sentimentals, nostàlgiques i polítiques. Si es fa bandera política d’una cosa com aquesta entre ‘nosaltres’, com punyetes serem capaços d’arribar a un mínim consens en temes com el finançament, la llengua, etc. N’hi ha que veuen que no fer el tren suposa una victòria política sobre els que el volien, i viceversa.
    És un tema mal duit des del començament, segurament perquè no es va respondre bé (ni tan sols es va plantejar) la primera pregunta que he fet a dalt. Prova d’això és la divergència que persones properes ideològicament en l’esquerra, nacionalisme i ecologisme, discrepem sobre aquest aspecte tan puntual com aquest.
    Per jo, que ‘els altres hagin fet l’areoport de Castelló o el metro de Palma’, o que ‘eren doblers que Madrid ens deu’ no són cap excusa que justifiqui fer el tren, perquè precisament denuncii aquesta mala gestió feta per altres i la discriminació que patim per part de l’estat.
    Els responsables del tren, al seu moment, haurien d’haver comanat primer l’estudi seriós de viabilitat i impacte ambiental, confrontar alternatives, i exposar-ho de manera transparent a la població del Llevant. I després decidir amb un mínim de consens. No abans. Una errada de planificació i comunicació, semblant a la del Parc de Llevant.

    VA:F [1.9.22_1171]
    Puntuació: +2 (de 6 vots)
  13. Connexió més ràpida amb Palma? Quan de temps fa que no vas fins a Palma amb Camiona. Que no ho saps que s’aturen a cada vila? És més, em podries dir els trajectes diaris que fa el bus de Sant Llorenç fins a Palma? Passa per Son Carrió? Vol dir que contamina més el futur tren elèctric que no les camiones? He tengut la desgràcia d’haver-hi d’anar molts d’anys i lo que surt pel tub d’escapament no és precisament perfum.

    VA:F [1.9.22_1171]
    Puntuació: -1 (de 1 vot)
  14. El futur tren serà elèctric, però una futura xarxa de busos ha de ser sí o sí tan nefasta com l’actual?
    -El bus s’atura a cada vila de camí a Ciutat (és fals). Bus actual (línia 411): 6 aturades. Tren Manacor-Estació Intermodal de Palma: 20 aturades.
    -El bus no tira perfum, i ho contraposes al futur tren elèctric. D’on surtiria l’electricitat que mouria el futur tren elèctric? Des Murterar, cremant combustibles fòssils, o sigui gasoil i carbó, que emeten els mateixos gasos que el motor dels busos. Saps que quants més processos de conversió energètica, menys eficiència en el procés global (=més partícules contaminants emeses a l’atmosfera per unitat d’energia de treball)?
    Siguem seriosos en els arguments, altrament l’opció que estam defensant cau per sí sola, i ja no calen més rèpliques. Bona setmana.

    VA:F [1.9.22_1171]
    Puntuació: 0 (de 2 vots)
  15. Son Carrió existeix segons la línia de busos actuals? Quantes freqüències diaries hi ha que arribin a Ciutat (moltes menys que amb el tren)? Hem de comptar també les línies que fan transbord al tren de Manacor? I els preus? Saps que a l’horari d’hivern les freqüències son encara menors? Sobta que amb moltes més aturades, i havent d’anar a voltar per Inca (cosa que mai he entès) el tren tardi el mateix temps en arribar a Palma que el bus, això depenent del trànsit que trobi el bus a Manacor i Palma.

    VA:F [1.9.22_1171]
    Puntuació: 0 (de 0 vots)

Deixa un comentari