Si va dir ver, el ple ordinari del 14 de juliol ha estat un dels més avorrits que record: no hi havia cap punt polèmic –així i tot el PP va votar en contra de cinc dels deu que tenia l’ordre del dia i es va abstenir a tres­–, per la qual cosa les discussions varen esser gairebé inexistents, i més quan na Manuela va abandonar el saló d’actes perquè volia que el batle li respongués als Precs –o eren Preguntes?– d’una a una i ell no hi va venir a bé…
-A tu no hi ha qui t’entengui: si criden massa remugues perquè criden massa i si no discuteixen remugues perquè t’avorreixes… I on se’n va anar na Manuela?
-Quan vaig sortir la veig veure tota entretenguda xerrant amb en Gento.
-S’ho degué passar més bé, perquè és segur que la va fer riure amb algun acudit d’es seus…
Els punts no els relacionaré, perquè ja els va publicar en Tomàs ahir mateix i es faria massa llarg. Només diré que en el tercer rebaixaren el nivell de qualificació del càrrec de tresorer –que es troba en situació de substitució temporal– per poder-lo cobrir amb personal propi i estalviar-se dobbers. Na Manuela va dir que li sonava a mangarrufa i favoritisme i va anunciar que votarien en contra.
En el següent acordaren reclamar una cinquantena de milers d’euros a l’Ajuntament de Son Servera, perquè havia enxufat una part del seu enllumenat públic de Cala Millor a un comptador de Sant Llorenç.
-Punyeteros!
Dels altres vuit punts sols no en parlaré i si qualcú està interessat en sebre el que acordaren ho podrà consultar d’aquí a un parell de mesos a la pàgina web de l’Ajuntament. No crec que hi importi reserva plaça.
En els Precs i Preguntes na Manuela va anunciar que si no llevaven les barreres grogues dels carrers de Sant Llorenç per ventura arribaria als Jutjats, i també va demanar perquè algun regidor havia autoritzat que es dipositàs una muntanya (sic) d’uralita en el Parc Verd. En Joan Planas, en aquest darrer Prec, va argumentar que, segons el Reglament, no es podien negar a acceptar uralita si la portava un particular, encara que l’hagués llevada sense prendre les proteccions que assenyala la llei.
Na Catalina Ferrer va estar d’acord en què es dedicàs un carrer a les Brodadores, però considerà que hauria estat millor dedicar-les el carrer Major que la carretera de Son Servera.
-I tu què trobes?
-A mi m’agrada més sa carretera de Son Servera, més que res per tres motius: un, perquè és allà on estava es Taller Gran; dos, perquè, talment com es carrer Mossèn Galmés, tendrà dos noms: s’oficial i es popular –sa carretera d’Artà–; i tres, perquè es carrer Major, es des Pou i es Nou són ets únics carrers des poble que en set-cents anys no han tengut cap altre nom i no crec que hagi arribat s’hora de canviar-los.
-I això va esser tot?
-Sí. Bé, també hi havia una altra cosa: se’n deven haver temut, per la Sala, que ja fa un mes que tenim un altre Rei? No convendria canviar es retrat que presideix es Saló d’Actes?