En defensa de la meva llibertat d’expressió

Tot i que no és el meu costum contestar a preguntes de persones que no donen la cara i s’amaguen baix el pseudònim de Ferreret, aquesta vegada contestaré, ja que vulnera la meva llibertat d’expressió, el meu criteri, el meu dret, i opinió a l’hora de compartir notícies amb els seguidors de la revista digital Card.cat.

La primera pregunta era en relació a la notícia publicada sobre la inauguració al terme municipal de Son Servera del passeig dedicat a la memòria del pintor serverí Miquel Vives, era la següent:

Senyora magdalena: les notícies de Son Servera interessaran als serverins. No ho troba? Això és card.cat i no calamillor7
La revista digital “CARD.CAT” segons els estatuts i l’amic i president, Pau Quina, és una comunitat virtual de la gent de Sant Llorenç, Son Carrió i sa Costa (Sa Coma, Cala Millor i S’Illot) en la que tothom pot publicar el que vulgui, per damunt d’ideologies, amiguismes, o gustos. Si no interessen alguns dels seus articles, la solució és passar a un altre.

Però a dia d’avui “CARD.CAT”, s’ha convertit en una revista que informa de notícies culturals, musicals, esportives, socials, polítiques, etc,. On hi tenen cabuda informació i esdeveniments, no tant sols relacionats amb Sant Llorenç, sinó d’arreu del món.
Que interessen de manera especial als mallorquins i llorencins que per motius de treball, estudis, o viatges, es troben fora de Mallorca.
Com és el cas de la néta del pintor serverí, Miquel Vives, Antònia Maria Rosselló Vives, filla de mare serverina i pare llorencí, en Jaume Rosselló. N’Antònia Maria, degut a la seva feina (està treballant a Viena) no ha pogut viure amb la família un dia tan especial com és l’homenatge, in memoriam, al seu padrí.
Que per cert a més d’una gran pintor, va ser amic de pintors llorencins als qual els obri les portes de la seva Galeria Ses Fragates de Cala Bona, i conrea la seva amistat.

A més la família del pintor serverí, fa dos anys va retre una exposició homenatge a la memòria del pintor llorencí, Miquel Rosselló “Capirro” La presentació fou a càrrec de Guillem Pont, amic personal del desaparegut pintor llorencí, el qual començà agraint a la vídua i fills del pintor la convidada per parlar de l’obra i figura d’en Miquel Rosselló, i destecà els llaços d’amistat i passió per a la pintura que l’uniren al desaparegut pintor serverí.

Aquesta notícia sobre la vida i obra del pintor llorencí, la vaig publicar a diferents mitjans de comunicació, com la revista Sa Font de Son Servera, Manacor Comarcal, etc.
Això, segons la mentalitat de la persona que s’amaga darrera el pseudònim de Ferreret, no era notícia interessant i per compartir amb la gent d’altres pobles.

Al terme municipal de Sant Llorenç hi convivim persones de més de 35 nacionalitats diferents i la revista digital CARD.CAT és consultada i seguida amb interès per llorencins i mallorquins que treballen fora: als Estats Units, Àustria, Alemanya, Anglaterra, Suècia, Irlanda, a la península, etc.
En arribar les festes de Sant Llorenç, Son Carrió, S’Illot i sa Coma, les fotografies que es publiquen a Card.cat, és una petita finestra oberta al món i a les famílies.

La segona i tercera pregunta de Ferreret fan referència textualment: I l’article de Sa Revetla de Son Servera? Com ho defenses? Senyora Ordines: una altra notícia que penja vosté al lloc equivocat. Quin criteri segueix vosté?

Per cert el meu nom correcta és, Magdalena Ordinas Febrer, la seva supèrbia està a la par amb la seva ignorància, pel que fa a l’Agrupació Folklòrica Sa Revetla de Son Servera.

Una de les persones més estimades pels components de Sa Revetla de Son Servera va ser l’amo Guillem Puigrós “Jaques”. Va néixer el 21 de setembre de l’any 1.897 a Sant Llorenç des Cardassar, i passà a la història del poble de Son Servera com l’amo en “Jaques “ de sa Revetla, un dels pioners i fundadors, que encisà a nadius i estrangeres amb la dolça música del seu fabiolet. Essent petit, la seva família s’arrelà a Son Servera. Es va casar amb, Francisca Brunet i tingueren tres fills, set néts i 3 besnéts. A l’edat de 8 anys, començà a treballar de pastor a Sa Torre Nova, on de manera autodidacta va aprendre a tocar el fabiolet, llorencí de caràcter xalest, es guanyà l’estima de quants els conegueren i el seu nom ha quedat unit per a sempre a la història de l’Agrupació Folklòrica Sa Revetla de Son Servera.
Som moltes més les persones llorencines de naixement, que han format part de Sa Revetla, i de la història de Son Servera. Ja que al llarg dels anys s’han format nombrosos matrimonis entre llorencins i serverins convivint tots amb harmonia.

Considero que no tenc cap necessitat de donar més explicacions ni justificar els articles o entrevistes que vaig publicant a la nostra revista Card.Cat, a una persona covard, que amaga el seu nom. Ho he fet per respecte als lectors.

Demano disculpes de tot cor als familiars del pintor serverí, Miquel Vives, i a la gran família de Sa Revetla de Son Servera.

Ho sento també pels meus companys de la revista digital Card.cat, per les molèsties ocasionades, de manera especial al nostre director, Pau Quina.
Sa Coma, 20 de juliol de 2014
Magdalena Ordinas Febrer

Pintor Miquel Vives
foto Vives 3

2 comentaris a “En defensa de la meva llibertat d’expressió

  1. D’aquí el meu recolzament perquè continuï escrivint el que li vengui de gust. I si vol parlar de les festes folklòriques de Mozambique no té perquè donar cap explicació ni justificar la seva relació amb el municipi de Sant Llorenç. Només faltaria.

    Continua endavant!!

    VA:F [1.9.22_1171]
    Puntuació: 0 (de 0 vots)

Deixa un comentari

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada