Pregó (text)

Bon vespre a tots i a totes.

Per nosaltres, tenir la oportunitat de parlar en unes festes tan populars com aquestes, és un fet que des del principi, ens va fer tantes ganes com respecte. Per això, intentarem fer-ho el millor que podrem, sempre agraïts per la confiança de comptar amb la gent jove per obrir aquestes festes.

Primer de tot, creiem que és important destacar qui som i perquè ens han convidat a parlar en el pregó de Sant Llorenç, un pregó com aquest que obri les festes, les nostres festes, les de Sant Llorenç, les que tots esperem durant bona part de l’any, les festes que fan del més d’Agost, un més molt esperat pels llorencins.

Nosaltres som granots i sopes. O es Granots, como sa majoria de sa gent des poble ens coneix. I que és això de Granots vos demanareu? Dons bé, som una associació de joves. Un grup d’amics que ens agrada participar en la vida d’aquest poble. Ni tenim gran pretensions ni ens volem fer més importants del que som. Simplement som una, de las tantes organitzacions, que formen part d’aquest poble que construïm dia a dia entre tots els que el vivim.

Els granots ens vam començar a reunir ara ja quasi dos anys, pensant que fer les coses era senzill, sense saber exactament en quina aventura ens embolicàvem. A poc a poc, ens hem adonat que no hi ha res que sigui tan simple com sembla. Tot i així, amb ganes i il·lusió hem aconseguit muntar algun taller, com el de sushi, que va comptar amb una gran participació, o fer les campanades de pre cap d’any a la plaça de l’església i més activitats que han contat amb el suport dels llorencis. Darrera cada petit esdeveniment que hem fet, ens hi hem deixat hores de feina, de discussions i mals de caps, que sempre es veuen recompensats quan el poble respon amb participació a les nostres iniciatives.

Als llorencis se’ns coneix per ser un poble tranquil i no massa actiu, tot s’ha de dir. Però nosaltres no hi estem d’acord amb aquesta afirmació. Ens agradaria no donar suport a aquest pensament i reivindicar a totes i cada una de les persones que aconsegueixen fer del nostre poble, un lloc dinàmic.

Sant Llorenç és un municipi que compte amb moltes organitzacions. Organitzacions culturals, d’esportistes, de comerciants, de gent de totes les edats… un gran grup de gent que pretén fer moure la vida social del nostre poble. Granots i sopes només és una part petita de tots els que junts aconseguim fer això que tantes vegades hem sentit a dir, aquesta expressió tant nostre de “fer poble”.

I creiem, que per poder fer poble, no hi ha res millor que aprofitar aquest moment que ens han donat en les festes patronals, per fer una mirada enrere, per adonar-nos que des de granots i sopes, no fem res que moltes altres generacions de joves no hagin dut a terme en diferents moments de la historia del nostre poble.

Els joves de fa uns anys, ja organitzaven campaments a on passar moltes de les nits caloroses de l’estiu típic de Mallorca, les organitzaven voluntàriament, sense cap benefici econòmic propi. Així com, molts d’altres han aconseguit mobilitzar al jovent, els granots en marxa i la seva famosa festa blanca, ses esgrelles i les seves paelles domingueres o les camisetes popular llorencines a les berbenes, entre d’altres molts d’actes que ens han demostrar que aquí hi ha gent, que hi viuen persones disposada a participar i a compartir el seu temps lliure amb els demés.

Des d’aquest grup de joves volem transmetre la idea de que ser llorencí, és un orgull, pot ser no som el poble amb més vida social de la comarca, però som un poble viu, un poble amb moviment que no dubte un sol moment a omplir els carrers quan la cosa va de festa.

Som un poble de gent amb il·lusió, amb ganes. Un poble que construïm totes les generacions que en formem part. Perquè els nostres carrers, la nostre plaça de l’ajuntament, la nostre plaça de l’església o qualsevol del nostres indrets, no només són llocs destintats per les persones de menys edat, tot el contrari. Cada un dels nostres espais, són llocs per compartir, per disfrutar… Indiferentment de la edat que tinguem cada un de nosaltres. Són espais públics per gaudir tots plegats.

Sant Llorenç és el nostre poble, on la gran majoria dels que som avui aquí, en tenim records que els podem situar en l’entorn del nostre municipi. Records que no haguessin estat possibles sense el poble que ens envolta. I per això, volem reivindicar que estimem Sant Llorenç, que ens sentim orgullosos de ser d’on som, i de poder dir, que nosaltres hem nascut aquí.

Per aquest motiu, perquè volíem fer d’un moment com aquest un instant on totes les generacions del nostre poble ens poguéssim sentir representades, se’ns va acudir la idea de fer un vídeo. Un vídeo a on donar veu a gent de totes les edats, un vídeo que posarem a continuació i que no te cap més pretensió que, avui vespre, en aquesta plaça, no només escolteu al veu dels granots i sopes, sinó la veu d’un gran grup diferent de gent.

Quan començàvem a xerrar amb els granots de que podíem fer perquè el pregó d’avui fos una cosa interesant, sempre vam tenir clar que, perquè aquest moment no fos només nostre, havíem de tenir en compte a la gent del poble. No només joves, sinó gent ben diferent que ens volgués contar alguna cosa. Algun moment de la seva historia que hagués viscut a Sant Llorenç. Un moment personal que volgués compartir amb aquesta plaça tan plena de gent que trobem avui.

A vegades, lo complicat és convèncer sa gent de que es deixin gravar. Però nosaltres hem de dir, i també hem de agrair, que ens va ser molt fàcil contar amb totes les persones que veureu a continuació. Vàrem tenir un gran suport, i tots ells van deixar la vergonya a casa seva per explicar-nos les seves vivències.

I quin sentit pot tenir tot això vos podeu demanar? El sentit és aconseguir, si això es possible, que avui tornem tots uns anys enrere, i que recordem, en temps tan complicats com aquests que corren ara, records agradables, moments que tenim gravats a la memòria a on ser joves i viure a Sant Llorenç sigui un record feliç. Records alegres. Records nostres. Records de poble.

Ens agradaria que a través de les experiències d’uns quants, fóssim tots un. Un mateix poble, un poble que està de festa, un poble ple d’anècdotes, un poble que, independentment de la edat de cada un de nosaltres, pugui tornar uns anys enrere per enrecordar-sen de que era això de ser jove i viure a Sant Llorenç.

Un moment en el que tots ens puguem sentir identificats amb el que ens relaten, un moment per tornar als nostres 15 anys, per deixar la memòria enrere. Uns instants per recordar que tots hem estat joves, tots hem fet alguna malifeta, tots ens ha agradat dur la contraria… però al cap i a la fi, el pas del temps acaba esborrant els mals pensaments, deixant només les rialles i les fetes més agradables d’explicar. Per això des de granots i sopes volem dir ben fort, que qui no en fa de jove, no en compte de vell.

Ens agradaria que per un dia, poguéssim tornar a tenir aquelles sensacions de despreocupació, recordar aquelles costums que el pas dels anys pot ser ens fa oblidar. Ens agradaria, amb aquest vídeo que vos mostrarem a continuació, aconseguir que totes aquestes veus que voluntàriament s’han deixat gravar, ens dugessin més enllà. Amb els records d’uns quants poder construir la nostre memòria col·lectiva. Una memòria viva que escrivim dia a dia tots els que vivim a Sant Llorenç des Cardassar.

A continuació, vos deixem amb el vídeo, que esperem que disfruteu tant com nosaltres ho hem fet gravant-lo. I vos desitja’m molt d’anys, salut i bones festes.

 

Deixa un comentari

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada