La cançó en català de la setmana (50) Sopa de Cabra – L’Empordà

Dir que, per a molts de nosaltres aquesta cançó és mítica, potser fins i tot és fer curt.

Precisament a les Festes de Sant Llorenç (de no sé quin any) va ser el primer cop que la vaig sentir en directe. Tant era si la sonoritat no era la millor, tots esperàvem aquests acords de guitarra inicials que just de pensar-hi ja ens posen la pell de gallina i el “nascut entre Blanes i Cadaqués” de la veu d’en Gerard Quintana que amb el temps esdevingué el segon nom de la cançó.

Au venga, que esperau a cantar!

Nascut entre Blanes i Cadaqués,
molt tocat per la Tramuntana,
d’una sola cosa pots estar segur,
quant més vell més tocat de l’ala.

Sempre deia qua a la matinada es mataria,
però cap al migdia anava ben torrat.
Somriu i diu que no té pressa,
ningú m’espera allà dalt
i anar a l’infern no m’interessa,
és molt més bonic l’Empordà.

Varen passar ampolles i anys
i en Siset encara aguantava
dormint la mona a la vora del Ter
però ell mai no s’hi tirava.

Sempre deia qua a la matinada es mataria,
però cap al migdia anava ben torrat.
Somriu i diu que no té pressa,
ningú m’espera allà dalt
i anar a l’infern no m’interessa,
és molt més bonic l’Empordà.

I quan veig la llum de l’alba
se’m treuen les ganes de marxar
potser que avui no em suïcidi
potser ho deixi fins demà,
fins demà, fins demà!!

Deixa un comentari

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada