Joan Genovart Garrit

Joan Genovart Riera, més conegut com Joan Garrit, va esser un llorencí atípic en el Sant Llorenç de la dictadura del general Franco i potser respondria al perfil del que avui anomenen un emprenedor.Garrit Va néixer el 22 d’abril de 1929 i de ben jovenet, mentres estava fent el servei militar, ja va intuir que el bloqueig comercial que patia Espanya li podria reportar beneficis. Així, fent guàrdies, es va finançar el seu primer viatge a Sudamèrica, on transportà mantellines (en castellà, mantillas) i altres objectes de moda i d’oci molt apreciats per aquelles terres. Durant alguns anys en va arribar a fer 14, de viatges comercials, el que li proporcionà una visió més ampla que la que tenia la resta de llorencins. Amb els beneficis que li reportaren aquests viatges, a mitjan anys cinquanta va muntar, juntament amb el seu sogre Antoni Juan Blanc, un taller de brodats i deu anys més tard va construir una finca a Cala Millor amb una gran tenda a la planta baixa i diversos apartaments en els pisos.

En els darrers anys de la dictadura va temptejar el món de la política local, essent regidor de l’Ajuntament quan en Miquel Vaquer n’era el batle. Durant aquells anys va presidir el Club Card (novembre de 1972-novembre de 1973), des d’on feia d’home bo entre uns polítics del vell règim i uns joves que reclamaven urgentment uns canvis. La seva visió liberal i d’amplitud de mires en uns anys en què això estava mal vist, potser estava influenciada pel fet de què tant el seu pare Miquel Genovart com el seu sogre Antoni Juan, havien estat empresonats per esser membres d’Esquerra Republicana; ell, però, ho atribuïa al fet d’haver viatjat més que la resta dels seus paisans. Anys més tard, Flor de Card li va entregar el Card d’Or en reconeixement de la seva tasca.

Li agradava molt viatjar, no només per feina sinó també per plaer, en uns temps en què no era gaire freqüent, de manera que, a més dels indrets més llunyans del planeta, també va anar a Rússia quan Espanya encara la considerava un país enemic. També va fer un creuer amb l’Achille Lauro, aquell vaixell italià que el 1985 va patir un segrest per part del Front d’Alliberament de Palestina i el 1994 es va enfonsar a l’oceà Índic.

Era un gran col·leccionista, sobretot de còmics –assegurava que només en Baltasar Garzón i en Felipe González en tenien més que ell– i de pel·lícules clàssiques. També va recollir una notable col·lecció de fotografies de personatges populars llorencins, que guardava ben classificats en àlbums. Era un home aficadís i persistent que no estava assaciat fins que havia aconseguit allò que cercava, un caràcter que li ajudà a aconseguir les esmentades col·leccions.

Va morir, ahir, als 85 anys, a conseqüència d’una malaltia de la vesícula que el va mantenir en el llit durant cinc anys i quatre mesos. Descansi en pau.

4 comentaris a “Joan Genovart Garrit

  1. gracies pep,
    t´agraim moltisim que haguis escrit aquesta breu biografia de munpare,ell de on sigui segur que estara molt content!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!! li hauria agradat molt,i noltres molt agraides,gracies de part de tota sa famili!!!!!!!!!!!!!!
    una cosa,al seu sogra,es meu padri,li deien juan juan domenge.

    VA:F [1.9.22_1171]
    Puntuació: 0 (de 0 vots)
  2. Quan Joan arribava a Santiago de Chile anava a ca nostra (el meu difunt pare era de Son Servera). Jo era molt petit pero m’en recordo de Joan i les seves mantillas i d’altres, que portaba cosides a la gabardina per amagarles.
    Joan era una persona simpatiquísima i ens portaba noticies de Mallorca i de la nostra familia, perque el meu pare, exiliat politic, i ancara no podía tornar a casa seva.
    Son tantes anecdotes i records. Pero lo mès important es que Joan era una bona persona i veritablement, un emprenedor de debò.
    Una abraçada a la seva familia i amics
    Miquel (ell em deia “Michel el francés de Perpignan”)

    VA:F [1.9.22_1171]
    Puntuació: +1 (de 1 vot)

Deixa un comentari

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada