De Sant Llorenç al Castell

Enguany, la VIII Trescada nocturna, ha resultat lluminosa, espectacular, neta i sonoraLa lluna, amb algunes semi apagades nuvolades, ens ha acompanyat tot el camí. El trajecte per el que alguns volen via verda i altres via del tren, ha resultat còmode o agradós.

En arribar ja esperaven en Guillem Soler (amb les ensaïmades del forn de Ca n’Amer i el xocolata de na Bel Nicolau a la furgona, i les músiques, na Carme Redon i na Carolina Parejo -amb alguns acompanyants- vestides de concert. Ohhh!!!

Just en el moment precís (en Felip segoneja el temps) ha començat el so de la Suite en Mi Menor de J.S.Bach per continuar amb I Dreamed A Dream (Los miserables) just en el moment en que començava a guaitar sobre l’aigua grisosa la bolla encesa de roig. La sortida ha durat, si fa no fa, el temps de la cançó.

De forma seguida, mentre els rajos ens arribaven als ulls (de bolla encesa a enlluernament), la Vie en Rose d’Edith Piaf.

Una vegada acabat l’espectacle visual i sonor ha arribat l’aspecte gustatiu, el tradicional (perdò -per ser tradicional ha de passar de generació a generació-), l’esperat xocolata amb ensaïmada.

I au!, ja ha estat festa!

(PD S’atrevirà l’any que ve, en Felip, amb els aspectes olfatius i tàctils?)

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.