Davant l’èxit de la setmana passada amb George Clooney, avui tornam a juntar cinema i música a partir de la banda sonora de The Crow. Això sí, canviam al senyor Clooney per Brandon Lee i el grup The Soggy Bottom Boys per la vocalista Jane Siberry.
De fet, si la banda sonora d’Oh Brother de la passada entrega era un tribut al folk americà d’arrel, la d’aquesta setmana, en consonància amb el film The Crow, és un cant a tots aquests grups americans dels anys &0 i 90 que feren del gòtic i de la foscor tot un art. Així hi trobam des de The Cure, fins a Pantera, passant per The Jesus and Mary Chain, Nine inch nails, Violent Femmes, Rage Agsinst the Machine… Per mi va ser tota una pedrera de bandes a descobrir durant la meva adolescència i encara avui em duren (com haureu comprovat dissabte a dissabte en aquesta secció) . En resum, un àlbum totalment recomanable.
Però l’artista que he agafat jo és de les més desconegudes del conjunt, Jane Siberry, però què voleu que vos digui, no m’he pogut resistir a la seva preciosa veu que acompanya la balada que interpreta, la qual, a més, fa posar la pell de gallina quan descobreixes que està dedicada a l’actor Brandon Lee, mort precisament durant el rodatge del mateix film. Una mort, per altra banda, ben misteriosa…
Aquí teniu el clip amb els subtítols de la cançó It’s can’t rain all the time (No plou eternament), un títol simbòlic que en la pel·lícula agafa molt de sentit:
I per acabar i perquè Brandon Lee no sigui menys que George Clooney, us deix aquesta escena en què l’actor fa un genial solo de guitarra. Però com amb Clooney la setmana passada, no us heu de creure tot el que veis al cinema…