Sembla difícil de vegades trobar gent que  no ven els seus principis per dos reals. Molts n’he sentit que deien “jo som dels teus” emperò ai las en sentir renou de doblerets o d’una cadireta amb sou inclòs per encalentir.

Però durant la legislatura actual del PP a les Illes, amb en José Ramón Bauçà al capdavant, s’ha arribat a tal ridícul a dins l’àmbit polític que n’hi ha que han decidit dir basta.

Primer fou el col·lectiu de docents, qui agrupat amb els pares i mares i la resta de la comunitat educativa a dins la Plataforma Crida, no varen pipellejar a l’hora de perdre part del seu sou a favor de l’educació dels seus alumnes.

Tanmateix davant la negativa continua del govern Bauçà a arribar a un acord amb la comunitat educativa, amb els titelles Estarelles i Camps al capdavant a les ordres de la sinistra dupla Wert-Bauçà, el sector docent s’ha negat en redó a aplicar el TIL, ja que fer-ho hauria suposat una escabetxada en baixada de notes i pèrdua de coneixements dels nostres fills i filles.

Podríem continuar amb les editorials que es negaren també a editar llibres que només parlessin del “Balear” i es negaren a acceptar la subvenció i per si fos poc avisaren de la possible il·legalitat del decret pel fet de voler supervisar els llibres de text.

De ben segur que me’n deix moltes més (ja tendrem temps durant l’any vinent de recordar-les), emperò per avui acabaré amb un altre exemple de principis i de gent de paraula (mai més ben dit) gràcies a l’associació “Paraula”, que tot i haver aconseguit la licitació  per part del Govern Balear del servei de correcció i assessorament lingüístic, hi ha renunciat després de que se’ls hi fes saber que havien de seguir les ridícules (una altra vegada) directrius del govern del PP, , que han convertit el canal públic de les Illes en un niu de propaganda del president engominat i dels tres principals grups hotelers que per cert el/ens deixaren amb el cul a l’aire a l’hora de participar econòmicament al bunyol del Palau de congressos que ells mateixos havien promogut.

Tan de bo la gent de paraula i amb principis com la que he anomenat comenci a florir de davall les pedres, tot plegat significaria la fi d’una època a les Illes a on la demostració d’ignorància del “tanmateix” o el “si jo fos polític també ho faria”, era l’actitud més comú a les converses de cafè i a les cadires dels portals de safareig de torn.