Reconec que fins gairebé dos o tres anys abans de la seva dissolució no coneixia a fons als Ja t’ho diré, just n’havia sentit “Així i tot” anant de marxa pels pubs i poca cosa més.

Però va ser indagar-hi una mica i quedar sorprès de la seva qualitat i varietat musical, que en aquells moments, potser només eraigualada pels Sopa de Cabra.

Planetes transparents forma part d’un estil de cançons del grup a on prima la música per damunt d’una lletra, amb moments a on es mesclen frases inconnexes, que es limita a donar força sonora a la cançó. Aquest tipus de música defuig lo que s’havia vist fins aquell moment, a on les cançons formaven una història connectada de principi a fi i aconsegueix donar un estil únic i diferent a la música d’aquests genis menorquins.

Si teniu problemes amb l’audio podeu escoltar aquest

Fa una nit tan quieta
que sembla que no passa es temps,
a les fosques en un portal
mos mossegam sa pell.

Jo he perdut el nord
però hi ha qui em cerca
desafien es destí
passen sa vida a empentes.

Em provoca que no em toquis
una química salvatge
impossibles moviments
un volar vertiginós:
ets una dona
hermètica
i misteriosa
per aquest
carreró fosc
una llum de
referència i prou
ses sabates t’ajusten massa
per tenir un pas decidit i fràgil.
Començarà un dia nou
se suposa que havíem de fugir d’aquí
d’aquelles llums tan ignorants
d’aquells planetes transparents.

Ses teus mans lleneguen
dus un vestit molt ben posat
es mirall que tacompanya
sempre te diu sa veritat.

Però tu estàs de sort
tu no has perdut el nord
sa vida està molt cara
per qualsevol debilitat.

Sa teua cara sàvia,
sa teua pell tan blanca,
a tu t’agrada córrer
tan jove i nerviosa.

Me l’estim,
me l’estim
aquest carrer me l’estim:
es meu món és aquí a dins.

Ella està en forma
i mostra sempre
un gest insinuant,
començaràun dia nou
se suposa que havíem de fugir d’aquí

d’aquelles llums tan ignorants

d’aquells planetes transparents.