Tornam a adoptar el nostre format habitual i ens deixam de rareses d’estiu, però voldríem haver pogut començar la temporada amb una millor notícia que la mort de Peret, el rei de la rumba catalana. No obstant, l’actualitat mana i seria pecat no recordar-lo en aquesta secció.

Personalment no era un gran seguidor de Peret (qüestió generacional supòs), però sé que li estic en deute ja que gràcies a ell, que va impulsar aquest estil tan animat anomenat “rumba catalana”, grups preferits meus com Dusminguet, La Troba Kung-Fu, Ojos de Brujo i, fins i tot, Manu Chao són el que són. Per això és un deute reconèixer la seva labor homenatjant-lo amb dues cançons aquí, a Card.cat. La primera és precisament amb companyia de la cantant d’Ojos de Brujo i la segona és una versió en català de la seva mítica Barcelona tiene poder (aquí rebatiada com Catalunya té poder) que Peret va cantar al Camp Nou al Concert per a la Llibertat (per reclamar el dret del poble català), la qual cosa demostra que la rumba, a pesar de cantar-se sovint en castellà (molts són xarnegos, és a dir vénen de la península), no està gens allunyada del sentiment del poble català.