L’Elefant Verd us proposa fer una caminadeta pels records. Una petita entrevista a personatges, individus, persones i personalitats del nostre municipi amb l’objectiu de recordar quin era o eren els nostres contes preferits i més, important encara difondre i potenciar la mania lectora.  La primera víctima ha estat el sempre-de-bon-humor Pau Quina. 

– Quin és el teu conte preferit? Els tres bandits, de Tomi Ungerer , o Allà on viuen els monstres, de Maurice Sendak, però triaré aquest darrer perquè la meva filla, a la seva manera, ja ha triat l’altre. Per mi és un llibre especial ja que tracta de manera diferent els contes infantils, sense por de mostrar uns monstres amb sentiments.

– Ens podries explicar breument l’argument? Tracta d’un nin molt caparrut que un dia que ha estat castigat coneix el lloc on habiten els monstres. Allà, com a nin dolent que és, se sent el rei i, de fet, l’hi proclamen, però al final descobreix i aprèn que a casa seva, a pesar de no ser el rei, és allà on l’estimen de veres.

– El llegies tu o te’l contaven? Buf… no ho record gaire, això ho hauríem de demanar als meus pares. Tenc més la imatge, però, de jo amb el llibre amb les mans mirant una i altra vegada aquells estranys dibuixos que em captivaven

– Quatns anys tenies quan el llegies? Tampoc ho record gaire bé. Diríem que era petitet, un infantó.

– A qui el recomanaries? A tothom que vulgui donar a conèixer un llibre infantil diferent que surt dels tòpics. Com deia el seu mateix autor, “els adults són persones que tendeixen a sentimentalitzar la infància, a ser sobreprotectors i a pensar que els llibres per a nins han de polir i conformar la ment als models acceptats de comportament”.

– Quants anys té la teva filla? Dos.

– Quin és el seu conte preferit? Els tres bandits, de Tomi Ungerer, o almanco és el que em demana sempre.

– Quan el soleu llegir? Quan ella ho demana, la veritat. I sol ser almanco un pic cada dia!!!

– Ens pots explicar breument l’argument? Són tres bandits que es dediquen per la nit a robar als carruatges que troben pel camí, fins que un dia hi troben una nina que dorm i s’entendreixen amb ella. A partir de llavors es dediquen més que a robar a acollir nins necessitats al seu castell.

– El recomanaries a d’altres pares? Sens dubte. La història és molt guapa i els dibuixos realment atractius. De fet li vaig comprar a la meva filla perquè jo ja el llegia de petit i m’encantava i se veu que ella m’ha agafat el testimoni.