Camina-contes

L’Elefant Verd us proposa fer una caminadeta pels records. Una petita entrevista a personatges, individus, persones i personalitats del nostre municipi amb l’objectiu de recordar quin era o eren els nostres contes preferits i més, important encara difondre i potenciar la mania lectora.  La primera víctima ha estat el sempre-de-bon-humor Pau Quina. 

Quin és el teu conte preferit? Els tres bandits, de Tomi Ungerer , o Allà on viuen els monstres, de Maurice Sendak, però triaré aquest darrer perquè la meva filla, a la seva manera, ja ha triat l’altre. Per mi és un llibre especial ja que tracta de manera diferent els contes infantils, sense por de mostrar uns monstres amb sentiments.

Ens podries explicar breument l’argument? Tracta d’un nin molt caparrut que un dia que ha estat castigat coneix el lloc on habiten els monstres. Allà, com a nin dolent que és, se sent el rei i, de fet, l’hi proclamen, però al final descobreix i aprèn que a casa seva, a pesar de no ser el rei, és allà on l’estimen de veres.

El llegies tu o te’l contaven? Buf… no ho record gaire, això ho hauríem de demanar als meus pares. Tenc més la imatge, però, de jo amb el llibre amb les mans mirant una i altra vegada aquells estranys dibuixos que em captivaven

Quatns anys tenies quan el llegies? Tampoc ho record gaire bé. Diríem que era petitet, un infantó.

A qui el recomanaries? A tothom que vulgui donar a conèixer un llibre infantil diferent que surt dels tòpics. Com deia el seu mateix autor, “els adults són persones que tendeixen a sentimentalitzar la infància, a ser sobreprotectors i a pensar que els llibres per a nins han de polir i conformar la ment als models acceptats de comportament”.

vinyeta 2b

 

– Quants anys té la teva filla? Dos.

– Quin és el seu conte preferit? Els tres bandits, de Tomi Ungerer, o almanco és el que em demana sempre.

Quan el soleu llegir? Quan ella ho demana, la veritat. I sol ser almanco un pic cada dia!!!

Ens pots explicar breument l’argument? Són tres bandits que es dediquen per la nit a robar als carruatges que troben pel camí, fins que un dia hi troben una nina que dorm i s’entendreixen amb ella. A partir de llavors es dediquen més que a robar a acollir nins necessitats al seu castell.

– El recomanaries a d’altres pares? Sens dubte. La història és molt guapa i els dibuixos realment atractius. De fet li vaig comprar a la meva filla perquè jo ja el llegia de petit i m’encantava i se veu que ella m’ha agafat el testimoni.

SAM_8742

2 comentaris a “Camina-contes

Deixa un comentari

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada