Racisme implícit

Avui em propòs xerrar-vos del racisme implícit que hi ha a la nostra societat.Què vull dir amb implícit? Que està ocult dins la societat, que sense expressar-ho directament, donam sobrades mostres de ser racistes. Bé, evidentment el racisme explícit també existeix (organitzacions feixistes i neonazis, alguns partits polítics que maluradament estan guanyant adeptes amb tot això de la crisi… ), però aquest tothom el veu (si l’interessa, com no), en canvi jo parlaré d’aquest racisme que no es veu perquè està immers dins unes pautes socials acceptades com a normals i que per això (perquè ja estan “normalitzades”) sovint no les tenim ni en compte.

Començaré parlant dels mitjans de comunicació, els quals, tots i cadascun d’ells, donen titulars tipus “Un home d’origen marroquí atraca un bar”, “Tres dones dels països de l’est són detingudes per prostitució”, etc. I això és un titular, lloc en el qual teòricament es posa la informació més essencial de la notícia. I realment és tan important indicar que qui ha comès el delicte és marroquí, romanès o rus? No bastaria exposar el cas i després, en el cos de la notícia, posar les inicials del delinqüent? Això és el que es fa quan qui comet el delicte és un espanyol (no es posa pas “Un home espanyol atraca un bar”). I clar, quan tu dia sí, dia també obris un diari i llegeixes a l’apartat de successos que si un marroquí ha comès tal delicte, que si un home de l’est ha assassinat algú… t’endus una percepció de la realitat falsa (tots els marroquins i tots els homes de l’est són dolents). I sents el que sents pel carrer. Per la mateixa regla de tres, si giram la truita i a cada malefactor de la resta de notícies li poséssim l’adjectiu espanyol, també podríem suposar que tots els espanyols són dolents, no? Perquè cada dia en podríem trobar cinc o sis d’espanyols que fan malifetes (més que d’immigrants) i no per això hem de suposar que tots siguin dolents.

La cosa va més enllà quan en el telenotícies es parla d’algun accident de consideració esdevingut a l’estranger. El primer que fan els telediaris és deixar ben clar que no hi ha morts espanyols. Jo que això s’indiqui dins la notícia encara d’acord (el fet de viure tancat dins un frontera implica certa identificació per a molta gent), però que el titular sigui directament “Espectacular accident a l’Índia. Per ara no es té constància que hi hagi cap víctima de nacionalitat espanyola” és senzillament impresentable. I la resta dels vuitanta o noranta morts francesos, paquistanesos, indis o el que siguin, què? No són persones tan importants com les espanyoles per casualitat? És més important ressenyar que cap espanyol és mort que no informar que en l’accident han mort cent persones? Senzillament increïble i el més trist és que la societat ja accepta aquest tipus de notícies com a normals.

I els nostres líders polítics no us creieu que col·laborin a calmar l’ambient. Posar una tanca a Ceuta i Melilla per no deixar passar la gent, com si d’una pel·lícula de ciènci-ficció barata es tractàs, no crec que sigui la solució més civilitzada ni adient, per una societat mal anomenda “democràtica”. Només recordaré com han acabat dos casos similars: el mur de Berlín i el mur que els israelians han posat per separar-se dels palestins. A més, ja podeu suposar què els ha fet pensar aquest mur a la majoria de persones que abans esmentàvem que cada dia llegeix el diari i es troba amb notícies “de racisme implícit”: la confirmació que la gent que ve de fora és un problema i per això el Govern ens en protegeix amb un mur.

En resum, un poquet d’aquí i un poquet d’allà, sumat a la innata por humana a allò diferent i desconegut, fan que el racisme, encara que sigui dissimulat, involuntari, implícit, o com li volgueu dir, imperi a la nostra societat.

Frase destacada: “Per descobrir l’essència d’una persona cal eliminar tres capes. Primer la capa que et dóna identitat: nom, llinatges, ofici…; després la capa de la nacionalitat: català, castellà. marroquí, romanès…; i , finalment, la capa de les ideologies: d’esquerres, de dretes, musulmà, cristià, budista… I així, eliminades totes aquestes capes, es descobreix l’essència pura de cada persona.” (Sánchez-Dragó, periodista).

 

2 pensaments a “Racisme implícit

  1. Tres cosetes. Una: del racisme potser convendria obrir-ne un debat, perquè té tantes implicacions que no es poden condensar en un comentari. Dues: els titulars sobre accidents a l’estranger en els quals no hi ha espanyols implicats, potser siguin deguts a què aquests diaris van dirigits a públic espanyol i pretenen tranquilitzar els familiars dels que en aquells moments siguin de viatge per aquells països. Tres: En Sánchez-Dragó no em sembla el més indicat per donar lliçons sobre l’essència de la persona.

    • Jo, Pep, no critic que la premsa informi d’això per tranquil·ltzar “els seus”, de fet a l’article pos “que això s’indiqui dins la notícia encara d’acord”, el que critic es que es doni més importància a això que el fet que hi hagi hagut centenars de morts, siguin de la nacionalitat que siguin. I si poses a un titular (on es posa l’essencial de la notícia) que no hi ha morts espanyols però no anomenes els centenars que hi ha hagut, vol dir que dónes més importància a una cosa que l’altra. Encara que sigui involuntàriament…
      D’en Sanchez Dragó, estic d’acord amb tu que no és la persona més adequada per donar segons quins tipus de lliçó, de fet tampoc me cau gaire simpàtic, però a la frase que va dir li he de reconèixer el mèrit. Realment tots som iguals si ens llevam les etiquetes (negre, blanc, dretà, esquerrà, picapedrer, polític..) i quedem el que som: persones humanes (i d’això va precisament el meu article, d’igualtat). Que després ell no compleixi amb el que diu, ja és “otro cantar” al qual no entraré.

Respon a Pau Quina Cancel·la les respostes

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.