La cançó de la setmana

Avui posam un mite viu del rock and roll estatal, però del rock de veres, genuí, el de carretera. No aquest prefabricat que ens intenten vendre avui en dia. I si hi ha algú que representi aquesta genuïtat a Espanya, aquest és Rosendo.

Rosendo Mercado va arribar  a les meves mans gràcies al meu bon amic Jeroni, savi expert en tot això del rock and roll. Jo només el coneixia d’algunes cançons que posaven pel bar (Agradecido, Maneras de vivir…), i tampoc és que me n’hagi fet fan, però sí que el respect com un dels artistes més coherents  i regulars del panorama musical estatal. La seva actitud, la seva constància i entrega damunt dels escenaris, la seva veu “escanyada” i lletres “urbanes”, fan de l’artista de Carabanchel un autèntic líder rocker. Sense ell, Loquillo, Barricada o Extremoduro la història del rock espanyol no seria la mateixa. Ell ja la va començar amb grups com Ñu o Leño, però ha estat sobretot en solitari que ha fet història.

Gaudiu, idò, d’Agradecido, tot un hit dels bars que jo me vaig cansar d’escoltar i ballar a Sa Verga i Es Glopet:

 

Deixa un comentari

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada