Demà molts anirem a fer feina amb una altra cara, segurs de que la raó s’ha imposat al final enfront del desgavell educatiu d’aquests govern Bauzá, ple de titelles incompetents que ens governa.

Guardava aquesta cançó per una ocasió especial i aquesta ho és de bon de veres.

Una lluita, la de l’Assemblea de docents i de tota la Comunitat educativa, que esperem que no s’hagi de tornar a repetir. Demà tothom a fer feina amb una bona rialla, i a qui no li agradi i li piqui, que grati. Segurament, fins i tot ens farà ganes escoltar n’Anyiela Seguí a IB3radio… bé, tant no ho sé 🙂

La vella montserrat, desperta el barri
A cops d’escombra tot cantant,
Les primeres persianes, sobren feixugues badallant.
Rere el vidre entelat, el cafeter assegura que no era penal
I es desfà la conversa igual que el sucre del tallat.

Bon dia, ningú ho ha demanat però fa bon dia,
Damunt els caps un sol ben insolent
Il.lumina descarat tot l’espectacle de la gent.

Al bell mig de la plaça
La peixetera pren paciència amb la consol
Que remuga i regala
Grans bafarades d’alcohol.
I al pedrís reposant
L’avi josep no es deixa perdre cap detall
I amb esguard es pregunta
Quants dies més té de regal.

Bon dia…

Nens xisclant, olor a pixum de gat,
Veïnes que un cop has passat et critiquen.
Gent llençant la brossa d’amagat
I un retardat que amb ulls burletes et mira
I diu

Bon dia…