He llegit per la premsa que, davant la imminència de les eleccions locals i autonòmiques de l’any que ve i amb l’evident pèrdua de vots que li assenyalen les enquestes, el Partit Popular ha iniciat la reconquesta de la Part Forana. Així, després dels aldarulls que va tenir en José Ramón Bauzá els primers mesos de la legislatura, aprofita unes suposades primàries en el seu partit per, a més dels militants, contactar amb les associacions dels municipis, per veure si, ara que l’han obligat a retirar el TIL, pot reconduir una mica la seva desafortunada imatge.

Avui mateix, a les 11 del matí, ha vengut a Sant Llorenç na Maria Salom, presidenta del Consell de Mallorca, per tal de fer una trobada amb les associacions locals en el saló d’actes de l’Ajuntament. La convocatòria era a les deu i mitja del matí i jo també hi estava convidat, però, davant la manca de suport que està donant el Consell a les entitats que demostren un cert interès pèr la llengua i la cultura mallorquines d’ençà que governa el Partit Popular, he optat per declinar la invitació, com també em consta que ho han fet moltes altres associacions llorencines. De fet, de la quarantena d’agrupacions que hi ha en el municipi només n’han comparegut una dotzena.

Tot això m’ha fet pensar en el Romance del conde Arnaldos, quan el famós cavaller va veure un mariner que cantava una cançó tan preciosa que feia demancar el vent, calmar la mar i que els peixos i les aus s’atracaven al vaixell per sentir-la. El comte va voler que el mariner li explicàs quina era aquella cançó i el poema acaba amb aquests versos:

“Respondióle el marinero,
tal respuesta le fue a dar:
Yo no digo mi canción
sinó a quién conmigo va”.

Per cert, el refresc el va pagar l’Ajuntament, o sigui, tots els llorencins.