I tanmateix aquest 9N, Sí o Sí, la gent podrà votar

Si creus que la gent que vol la independència al Principat, ho vol només per qüestions històriques, va ben errat” em va dir un bon amic que per qüestions de feina ha de viatjar sovint a la península. “El sentiment independentista allà és d’una transversalitat total i no hi entén de classes socials, ni d’idiomes, ni de cultures.”

En un principi em costava de creure aquestes afirmacions tan rotundes, cosa per la qual vaig decidir anar fa dos anys a la diada de l’onze de Setembre. Aquell dia la meva opinió al voltant del procés independentista canvià de dalt a baix.

La primera de les imatges que record és la de dos joves d’una trentena d’anys que parlaven en en castellà i que passejaven una estelada per hom, en aquell moment me’n vaig donar compte de que la imatge que donaven diaris i televisions al voltant d’aquell tema era totalment esbiaixada.

La sensació continuà augmentant quan ja al parc de la Ciutadella, a on hi havia un mercat relacionat amb la diada, vaig poder veure com gent de totes les edats, idiomes i cultures s’hi passejaven. Vaig dinar al costat d’un grup de “motards” independentistes (tots d’una seixantena d’anys) a on de vuit que eren a la taula, tan sols dos d’ells parlaven un català fluid, els altres sis eren gent nascuda a diferents punts de la península que de joves havien anat a viure allà i es sentien tan catalans o més que la resta. Fins i tot es podia veure a gent estrangera amb faccions asiàtiques, africanes, nord-europees o índies passejant per allà i posteriorment participant a la “Via Catalana” que aquell any suplia l’habitual manifestació i que, tot i que el temps no acompanyava, esdevingué tot un èxit.

Via catalana arc del triomf

Després d’aquell dia i ja estant a Mallorca, no han estat pocs els que m’han dit “Tanmateix no votaran”, “Això és cosa de n’Artur Mas per no perdre vots”… jo, que no soc gaire de discutir-me amb la gent contestava amb un “Ja ho veurem” però amb l’absoluta seguretat de que la voluntat de tota aquella gent era tan ferma, que res ni ningú la podria aturar.

Moltes han estat les amenaces provinents des de l’estat, amb la connivència d’un tribunal constitucional absolutament venut als seus interessos, però ni així han evitat lo inevitable.

I tanmateix aquest 9N, #Sí o #Sí, la gent podrà votar, i jo des de les Illes estant i perquè no dir-ho, amb una mica d’enveja i les ganes que aquí també canviï tot, us observaré amb la satisfacció de qui està segur de viure un moment històric. Enhorabona i endavant.

Barcelona. Política.

14 pensaments a “I tanmateix aquest 9N, Sí o Sí, la gent podrà votar

  1. Que podran votar és ben vera però no crec que fos la manera que volien. Per dir-ho d’alguna manera serà una votació de consolació només.
    Ells volien unes votacions oficials i acceptades per l’Estat perquè així fos més fort el resultat (i, almanco moralment, vinculant) però aquest Estat nostre no va de res (que lluny que estam de democràcies modernes com la d’Anglaterra en aquest sentit).
    Aquesta votació d’avui serà més com una festa, una continuació de la força demostrada en la Diada de Catalunya. Però alguna cosa em diu que els contraris a la independència no aniran a votar aprofitant que no és legal, i els percentstges de 40-60, 45-55 que es deia a les enquestes se convertirà en un triomf abultat del sí.
    Una llàstima pq s’ha perdut una oportunitat històrica tant d’una banda com de l’altra.
    Pd: al teu amic di-li que el gran beneficiat d’això no ha estat precisament en Mas (ans al contrari), sinó que Erc que ha jugat molt bé el se paper i ha fet un gol a l’esquadra. Ja veuràs si no a les eleccions…

    • T’equivoques Pau. Des del primer dia, la votació important ja es sabia que serien unes eleccions. Les diferents manifestacions i actes de suport han servit per veure el suport popular al procés, la reacció de l’estat i donar-ho a conèixer a nivell mundial. El suport popular no s’ha aturat de pujar de llavors ençà, probablement a causa d’un estat que en lloc d’aportar diàleg i solucions com va fer el britànic s’ha dedicat a menysprear i a donar més raons als qui creuen que no es pot seguir amb aquesta relació amb l’estat: llei de l’avort, atacs constants a la cultura pròpia tant a nivell de carrer com a nivell d’ensenyament (d’això aquí també n’hem fet un bon tast) amb la llei Wert, els pitjors pressuposts de l’història… i així podríem seguir una bona estona.
      I crec que et tornes a equivocar quan parles de si això beneficia més a un partit o a un altre. No s’ha de caure en l’error de reduir-ho tot a un resultat de “tu guanyes i jo perd” com si fos un partit de futbol. Tant és si el procés el du endavant CIU, Esquerra Republicana, les CUP, o qui sigui, lo que importa de bon de veres és la unitat dels partits i del poble català envers el procés.

      • No som tan estratega com tu i no sé si tot ho han fet tan aposta com per arribar aquí però Continuo pensant que una votació oficial hagués tengut molta més força que el que fan. El suport nacionalista ja va quedar més que demostrat el dia de la Diada, això del 9-N serà un poc del mateix i ja està. En canvi, l’altra votació hagués suposat una passa més endavant.

        I això que el beneficiat és Erc em referia únicament i exclusivament a “resultats electorals” arran de la teva frase “això en Mas ho fa per arrebatar 4 vots”, més enllà de si hi guanya o no el poble català.

        • És bàsic no equivocar les paraules. La gent que dona suport a la consulta no és nacionalista, és independentista o federalista (en menor quantitat n’hi ha que la defensen per poder votar que no) però no es pot dir que creguin que “lo seu és lo millor” ni que es creguin millors que ningú.
          La votació “oficial”, des del primer dia es sabia que serien les eleccions.
          I no soc cap estratega, just don el meu punt de vista 😉

          • Segons el DIEC nacionalista és qui ” propugna o afavoreix la unitat i la independència de la seva nació” així que a part d’independentistes i federalistes em permetràs que afegeixi també els nacionalistes. De fet, crec q tens el concepte de nacionalista equivocat. Jo mateix em consider nacionalista i ni molt manco pens que lo meu sigui “lo millor i superior a la resta”, senzillament és lo meu i com a tal ho estim i lluit per conservar-lo

  2. Com que ja sabien que el resultat no seria vinculant, encara que s’hagués fet com a Escòcia, per ventura només pretenien que els grans diaris del món mostrassin la gent votant Sí a la independència. Si és així ho hauran aconseguit.

  3. El problema Pau, és que el concepte d’aquesta paraula difereix bastant quan sortim dels Països Catalans. Si vols cercar l’atticle a la viquipèdia veuràs el que et vull dir. Jo t’entenc, però cal ara més que mai, ser curosos amb les paraules i no deixar dubtes 🙂

  4. Passada la jornada i amb els resultats damunt la taula:
    – 2 300 000 vots escrutats. 1 800 000 vots sí-sí.
    – Sobre un cens de 5 500 000 vots i suposant una elevada mobilització en un referèndum definitiu, al voltant del 75%, els 1 800 000 suposarien el 43%.
    – Com que ahir van poder votar menors de 18 i majors de 16 anys i també inmigrants, caldria restar devers 100 000 vots al sí-sí.
    – Per arribar al 50% en aquest hipotètic referèndum, caldrien 400 000 volts addicionals de sí-sí.
    – Per arribar a tenir una majoria més ampla (> 55%), caldria sumar-hi mig milió de vots independentistes.
    És factible o els sí-sí ja estaven mobilitzats ahir?
    Té marge encara el PP per convertir mig milió de catalans en independentistes?

    • 1- El tant per cent no s’extreu sobre el total de possibles votants, sinó sobre el total de votants.
      2- O sigui que segons tu tots els menors de 18 i majors de 16 anys i tots els immigrants votaren #Sí #Sí. En que et bases per fer aquesta afirmació tan subjectiva.
      3-Torn a repetir, el tant per cent no s’extreu sobre el total de possibles votants, sinó sobre el total de votants. Així s’ha fet sempre.

  5. Els resultats del 9N són ben clars, i tant unionistes espanyols com nacionalistes catalans es fan seva la victòria.

    Personalment, m’he portat un bon desengan, ja que pensava que més de la meitat de la població en edat de votar de catalunya era nacionalista, i hem pogut comprovar que no és així. Si el PPSOE haguessin sabut quins havien de ser els resultats, haguessin legalitzat la consulta, amb resultats finals parescuts als resultats escocesos, de victòria del NO a la independència.

    A molt estirar, a catalunya hi ha dos milions d’independentistes. No basten per aconseguir una independència democràtica neta. De totes maneres, dos milions són un nombre a tenir molt en compte, per tant, no veig altra solució que el federalisme de les nacions, països o autonomies que integren Espanya.

    • Una afirmació extremadament subjectiva, i més tenint en compte que a les darreres eleccions PP-PSOE-C’s amb prou feines arribaren a un milió dos-cents mil votants d’un total de 3.668.310. Per més que ho mir i ho torn a mirar, no puc entendre que hi hagi ningú d’aquest partits unionistes que es faci seva la victòria. MIrant els resultats qualsevol diria que els hi falta un bull als polítics que diuen això.

      • D’acord Serafí, la majoria dels possibles votants que no són independentistes tampoc són del PPSOE.

        Torn repetir lo que he dit al missatge passat: dos milions d’independentistes a catalunya, encara que sia una xifra molt a tenir en compte, no és suficient per a conseguir una independència clara i democràtica.

        Abans del 9N pensava que el Sí-Sí arribaria als tres milions i mig de vots (aquesta fou la meva aposta), i solament foren 1.800.000 vots per al Sí-Sí. Massa pocs, i això no es subjectiu, sino que, objectivament, no són suficients per a la independència, encara que sí són suficients per a ser tinguts en compte. És per això que pens que anam directes cap a una república federal.

        • Idò segons aquesta teoria cap dels diferents governs de l’estat seria legítim. S’ha de tenir en compte que hi ha un nombre de gent que mai vota, passi lo que passi.

          • Tens raó, Serafí, hi ha molta gent que mai no vota. Jo els he tractat com si recolzassin el NO a la independència, i reconec que això és erroni. Tu els tractes com “el qui calla atorga”, la qual cosa també és errònea, sobretot en aquest 9N, on el vot del No ha estat cridat a no participar.

            Un milió vuitcents mil vots, me pareixen pocs per a dur endavant un procés sobiranista. Hi ho dic molt a pesar meu, ja que hauria volgut que la xifra del Sí-Sí hagués superat els tres milions, i les coses hagueren quedat molt més clares.

            Me sap greu haver de dir que veig més enfora la independència de Catalunya, ara que fa una setmana.

Respon a Josep Cortès Cancel·la les respostes

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.