La via verda (tram de Sant Llorenç a Manacor)

En una ocasió en Serafí Lliteres ja es va encarregar de descriure-vos el camí de la via verda cap a Son Carrió (enllaç), així que jo avui em dispòs a fer un reportatge fotogràfic de l’altra banda (cap a Manacor).

Si bé jo no seré tan crític com en Serafí (consider que la via verda té les seves coses dolentes i les seves coses bones, les quals ja exposaré), és inevitable que vagi comparant el meu escrit amb el seu perquè al final parlam del mateix, però de trams diferents. I el primer que he de dir és que el tram fins a Son Carrió és molt més atractiu que el de Manacor, bàsicament perquè té molta més vegetació, vistes i, fins i tot, un pontet antic més que curiós. Veiem-ho si no:

SAM_8915 SAM_8917

En canvi, fins a Manacor el paisatge és molt més àrid: només veus camps conrats i ben cuidats, però no vegetació espessa; i, a més, hi ha interminables rectes amb murs a cada banda (és a dir, sense quasi vistes). No vull dir que sigui lleig, ja que Mallorca, la miris per on la miris (i exceptuant algun lloc concret destruït per l’ésser humà) sempre és guapa, però trob que el tram fins a Son Carrió (fins a Sa Coma diria jo) és molt més atractiu que no aquest de Manacor. Algun dia arribaré fins a Artà i acabaré de fer la comparativa.

Sobre el tram fins a Manacor, que és del que xerram, cal dir que en 35 minuts hi ets (amb bicicleta a ritme de cicloturista). És a dir la drecera tampoc és que sigui molt gran, però almanco s’eviten les costes i l’asfalt; de fet, segueix bastant el traçat de la carretera principal, que es divisa des de molts llocs del tram.  

Per mostrar-vos com és aquest passeig he apostat per publicar un reportatge visual del camí, amb comentaris a peu de foto:

Per acabar també faré una comparativa amb l’article d’en Serafí (el tram fins a Son Carrió) per posar en comú diversos punts:

– Quina necessitat hi ha de sembrar arbres a on ja n’hi havia?Això deia en Serafí en el seu article i jo hi estava bastant d’acord. No entenia com en alguns trams fins a Son Carrió, ple de vegetació abrupte d’ullastres i mates, encara es necessitava posar-hi arbres a devora. En canvi, en alguns trams fins a Manacor reconec que són més que necessaris ja que sinó les interminables rectes àrides i desèrtiques que hi ha es farien encara més pesades.

– Una via per als vianants allà a on ja n’hi havia una. Efectivament per anar a Son Carrió hi ha un camí quasi paral·lel a la via verda. De fet, ja he dit més d’una vegada per aquí que abans que ni tan sols es parlàs de la via verda jo ja anava per aquesta camada paral·lela per arribar al poble veí, mentre la via verda oficial estava tancada al públic. Això sí, no cal generalitzar perquè de Sant Llorenç a Manacor no hi ha cap camí paral·lel més que la pròpia via verda.

– El preu: 1000 milions de pessetes. Tampoc entenc que pugui costar tant, a pesar que he de reconèixer que encara és el dia que conegui alguna obra pública que em pareixi que té un preu raonable. Alguna cosa em diu que si els polítics fessin la mateixa obra per a ells i la paguessin de la seva butxaca anirien alerta que costàs tant, no acceptarien segons quins pressupostos ni tampoc segons quines modificacions ni luxes innecessaris. Més enllà de la temença popular que “segur que agafen grapada” (malauradament demostrada en un bon grapat de casos aquests darrers anys), un dels grans errors és prendre’s a la lleugera el fet de pagar amb doblers públics. O algú s’imagina per exemple construir a casa seva un ascensor que vagi a un descampat com va passar amb el Palma Arena? Que és de fàcil pagar quan els doblers no són els teus…

Finalment m’acomiadaré donant la meva opinió sobre la via verda. Ja avanç aquí que triomfarà. És un camí ideal per atendre algunes de les malalties (en el bon sentit de la paraula) de la societat actual: caminar, córrer, bicicletes i cavalls. De fet, encara no està oberta i ja està ben animada de gent cada dia. Ja veureu quan sigui oficial…  A més, he de dir que val més això que tenir el que teníem: una via tudada i desaprofitada (ni tren ni caminants). En aquest sentit, i en vista que el PP no feia comptes fer res amb el tren, no podien fer una solució millor que aquesta. Això no lleva que segurament tenien l’obligació (moral? política?) de continuar la feina del tren iniciada pel Pacte de Progrés (molt mal duita per cert), igual que aquests es van haver de menjar amb patates el seu Son Espases ja iniciat. Igualment, no lleva que la quantitat gastada en fer la via no sigui excessiva. 

PD: La via havia d’estar feta abans de l’estiu i després la retardaren a “en haver acabat l’estiu”. Ja estem a punt d’entrar a l’hivern i no sent res sobre la inauguració. Serà per març-abril potser (just abans de les eleccions)? S’accepten apostes… 

 

2 comentaris a “La via verda (tram de Sant Llorenç a Manacor)

    • No crec que es pugui dir que això és una via verda. És una carretera sense asfaltar. Com a via verda jo entenc els camins com els que es poden trobar a la península de llevant. Com entendràs, aquestes vies a les que faig referència no necessiten ni a meitat de manteniment que aquesta. Qui s’en ha duit el contracte de manteniment dels arbres irracionalment sembrats? i el de les tanques, i el del camí? Per quants d’anys seran aquests contractes? Hi ha cap descripció detallada de la despesa realitzada?

      VA:F [1.9.22_1171]
      Puntuació: -2 (de 4 vots)

Deixa un comentari

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada