La cançó de la setmana

Si algú representa bé el moviment de la Movida Madrileña, és Alaska. El seu aspecte cridaner, pintada de dalt a baix i amb roba extravagant; lletres lleugeres, melodies enganxadisses… és un perfecte prototipus del que va significar aquell moviment dels 80.

Tant amb Los Pegamoides com amb Dinarama (Fangoria ja és una altra història), Alaska va ser capaç de reunir allò millor del glam-rock, el pop i el punk per despuntar com un dels grups insígnia de la Movida. Així ho demostren himnes com Bailando, A quién le importa, Quiero ser santa, Mi novio es un zombie, Horror en el hipermercado

Encara record que, quan era una butza, mon pare em va acompanyar a guaitar al camp de futbol des Moleter per veure-la actuar en directe. Era un temps en què un grup musical podia omplir el camp de futbol del poble, els músics duien el seu equip de so en tràilers i per això mateix sonaven bé (no com ara que tot es redueix al monopoli de Mallorca So i Trui), i els cantants feien de cada concert una experiència única. Ara això, malauradament,  de cada vegada es veu menys (potser una de les raons sigui  l’excés de revetles, també anomenades “verbenes”, una opció molt més còmoda i conformista per part dels programadors?).

Bé, no ens posem més nostàlgics i passem a gaudir de Bailando:

Deixa un comentari

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada