De la Banda de Música a Gabriel Riera Cabrer

Gabriel Riera Cabrer, xerrar de tu, és com obrir un llibre sense fulles amb moltes coses per contar. Humil i silenciós, quan arribaves a l’assaig ningú s’adonava compte, i quan ens giràvem i et veiem, et saludàvem:

Bon vespre l’amo en Biel!
Al que sempre rebies la mateixa resposta:

L’amo? Que vols que te digui madona? Biel me diuen
(A jo, personalment, em va aconseguir domar).

Volies que te tractéssim amb igualtat i quan rompies el silenci, tothom t’escoltava, eres la veu de la consciència.

On tocam? A quina hora? Que tocam? Tot t’anava bé, mai varem sentir una protesta de la teva part, tant era si era un pas doble o si era un concert per banda, tot és música i per tant està fet per ser interpretat. Potser… a vegades te sentíem que deies: “i no tindries tercer d’aquesta, que és segon no el veig bé”.

Els viatges, gaudies com tots i sempre mos feies a saber “ jo pas més gust de venir amb voltros, que d’anar amb sa veesca i… és curiós, expressaves, amb es jovent mai t’avorreixes i mai fan tard, cinc minuts abans de partir no n’hi ha cap, ara que a l’hora punta i són tots al lloc acordat”.

Disfrutaves de la nostra companyia, tant com nosaltres dels moments que hem passat al teu costat.

Han passat gairebé 42 anys d’aquell 17 de gener del ’73, quan tu entrares dintre d’aquella carrossa interpretant sant Antoni, símbol de que el poble tornava a tenir banda. 42 anys d’història i de música que han marcat al teu compàs, la banda i el poble.

Gràcies company.

20141122_214826 20141122_215328

Deixa un comentari

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada