La cançó en català de la setmana (65) Joan Manel Serrat-Kubala

El noi del Poble Sec, en Serrat, és un gran seguidor balugrana i un patidor
declarat. Vaja, un culer dels de tota la vida.

Fa més d’una vintena d’anys dedicà aquesta cançó al crack hongarès László Kubala Stecz, més conegut com a Kubala, un dels millors jugador que han trepitjat Ca’n Barça.

Però he triat aquesta cançó aquesta setmana no per en Kubala, sinó per el que just ahir es convertí en el màxim golejador de la lliga de tots els temps superant a en Telmo Zarra, el també jugador del Barça Lionel Messi. Ni més ni manco que 253 dianes porta aconseguides “La puça” argentina.

Aquí la teniu.

Aquest és un altra vídeo amb imatges del futbolista

En Pelé eran en Pelé
i Maradona un i prou.
Di Stéfano era un pou
de picardia.
Honor i glòria als qui
han fet que brilli el sol
del nostre futbol
de cada dia.

Tots tenen els seus mèrits;
lo seu a cadascú,
però per mi ningú
com en Kubala.

Es prega al respectable silenci,
que pels qui no l’han gaudit
en faré cinc cèntims:

La para amb el cap,
l’abaixa amb el pit,
l’adorm amb l’esquerra,

travessa el mig camp
amb l’esfèrica
enganxada a la bota,

se’n va del volant
i entra en l’àrea gran
rifant la pilota,

l’amaga amb el cos,
empenta amb el cul
i se’n surt d’esperó.

Es pixa al central
amb un teva meva
amb dedicatòria

i la toca just
per posa-la en el
camí de la glòria.

Visca el coneixement
i l’alegria del joc
adornada amb un toc
de fantasia.
Futbol en colors,
bocada de “gourmet”,
punta de ganxet,
canyella fina.

Permeteu-me glossar
la glòria d’aquests fets
com ho feien els grecs
uns anys enrera
amb la joia de qui
ha jugat al seu costat
i du el seu retrat
a la cartera.

La para amb el cap,
l’abaixa amb el pit,
l’adorm amb l’esquerra.

Deixa un comentari

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada