He dit més d’una vegada en aquesta secció que no sóc cap especialista de jazz (tampoc es tracta de fer-nos els intel·lectuals), però això no vol dir que no n’escolti mai o que, fins i tot, no n’hagi comprat algun disc. Aquest és el cas de Stanton Moore, artista que us present avui. 

No record encara per què, ni el motiu, però de jove vaig fer-me amb el seu disc Flyin’ the Koop (2002) i encara de tant en tant l’escolto, la qual cosa vol dir que es tracta d’un bon disc. El seu estil és una mescla de cançons de jazz més bé clàssic (a l’estil Nova Orleans) amb algunes altres d’estil més modern que s’atraquen al rock i el funk.

Sobre Stanton Moore només puc dir   que és un bateria genial (i al disc aquest instrument, com no podia ser d’altra manera, sobresurt bastant) i que té més d’un àlbum en solitari, a part d’altres en col·laboració en diverses bandes.

Avui us deix amb la cançó Hunch, d’estil més bé clàssic i relaxant, ideal per fer d’acompanyament mentre sopes o fas alguna altra activitat quotidiana :