Conclusions (personals) de la participació al Fòrum d’educació

Aquest passat divendre vaig tenir el plaer de participar al Fòrum d’educació que organitzava la gent del Fòrum Social. Escoltant els excel·lents ponents de la taula redona i amb la posterior participació al debat educatiu “Model lingüístic per a les Illes Balears”, vaig arribar a les sdegüents conclusions:

– Els pares i els docents tenim un escàs marge de maniobra per a millorar la qualitat de l’educació dels nostres fills, tenim les mans fermades per un govern que no ha aturat d’intentar desprestigiar l’ensenyament durant aquests darres anys. Contrarestar-ho és tremendament difícil, ells compten amb unes eines propagandístiques que multipliquen la

seva veu per molt doiuda que aquesta sigui. Davant això crec que s’ha actuat bé, amb calma i portant el debat al carrer tant en forma de reivindicació, com en forma de debats i conferències informatives.

– Els infants (i els no tan infants també) sovint modifiquen el seu comportament enmirallant-se en icones. A dia d’avui la majoria de mitjans audiovisuals (televisió, radio…) han esdevingut un caramull de fems dels que dificilment se’n pot aprendre res. Amb poques (i honroses) excepcions, aquestes icones han passat a ser gent sense dos dits de seny, que crida més que xerra, envejosa, ignorant, disposats a fer qualsevol cosa per cridar l’atenció… vaja, genteta que en solem dir. El pitjor de tot és que lluny de respectar l’horari infantil, aquesta gent és present a la graella televisiva durant tot el dia.

– Fer creure als pares i mares que els seus fills sortiran dels centres escolars amb el mateix nivell d’anglès que de català/castellà és un exercici de cinisme dificilment superable. Si més no, això és el que s’ha pretès fer creure durant aquests aquests tres anys passats. A més, és com a mínim discutible la necessitat de fer altres assignatures en anglès que no siguin la propia d’anglès.

– Pel que fa a l’idioma propi dels Illencs, el català, aquests darrers anys ha patit un clar retrocés a causa principalment de l’intent de desprestigi per part de les institucions. D’ençà de l’aparició de IB3, que en principi pareixia havia de ser un revulsiu, tot ha anat per enrere:
1-Primer es tallaren les emisions esportives coincidents amb les de TV3 i la resta de canals de la CCMA=quan IB3 deixà de comprar-ne els drets ens quedarem sense cap emisió esportiva de primer nivell en català.
2-Es continuà (ja amb el pacte de progrés) amb l’eliminació de les pel·lícules i sèries estrangeres que s’emetessin a ambdos canals “per no fer-nos la competència”=Quan entrà el govern actual eliminà la versió en català tant de sèries com de pel·lícules estrangeres i ja fa més de 3 anys que els Illencs no podem veure cap pel·lícula ni sèrie estrangera traduïda al nostre idioma.
3-IB3 ha prescindit també dels dibuixos animats, de moment encara queda el canal del Club Super 3, però a que no sabeu quins canals estan previstos eliminar-se amb la nova “redistribució digital”? Super 3 i 3/24=Si així fos, es completaria l’atac al català des de les nostres pròpies institucions i els nostres fills i filles es quedarien també sense cap possibilitat de veure programació infantil en català.
4-La manca d’emisores en el nostre idioma, fa que fins i tot quan la persona que parla al mitjà és una persona de la nostra terra, no ho faci en català, ja que l’interlocutor no ho és.

-D’ençà un temps fins a dia d’avui s’està fent un mal us de foma conscient de totes les nostres institucions publiques amb la finalitat fer veure que no són rendibles i que molt millor que passin total o parcialment a mans d’unes empreses privades o concertades de les que posteriorment aquests polítics passen a formar part del seu consell d’administració pels serveis prestats. L’ensenyament públic ha estat i està especialment en el punt de mira dels governants actuals.

Quan aquests polítics, que com he dit abans tenen tots els mitjans que els hi fan d’altaveu arriben al poder, tenen les eines per prestigiar o desprestigiar aquestes institucions. Davant aquest clar desprestigi institucional intencionat, només ens queda treure els nostres actius al carrer i fer-los arribar d’una manera o altra a ulls dels nostres fills i filles, en cas contrari, si ens quedam asseguts a la cadira sense fer res ens espera un futur molt trist i probablement la tensió i els problemes viscuts durant aquests quatre anys s’allarguin de manera crònica.

 

 

Deixa un comentari

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada