“Polític candidat”, el perfil de la vergonya

Joan Lladó, el president d’Esquerra Republicana a Mallorca, ve essent des de fa estona víctima d’un continu i injust atac personal contra la seva persona. Ha estat atacat tant des de les files del PSM i IV, des del diari AraBalears i d’un sector “crític” del partit.

Polític Candidat és un perfil a la xarxa social Facebook a on conflueix part d’aquesta “genteta”. El perfil és un atac i una difamació continua cap a en Joan i per extensió cap a Esquerra Republicana.

Entre els personatges “amics” d’aquest perfil hi trobam a polítics com na Fina Santiago, en Pere Sampol o en Toni Verger, a candidats a les primàries com Lluís Apesteguia, en Pau de Vílchez o en Josep Ferrà, a regidors i perfils oficials de MES, a alguns dels membres o ex-membres del sector crític d’Esquerra que clarament treballa a les ordres de MES o a la plana major del diari AraBalears conformada per en Biel Huguet i na Cristina Ros.

bo2Si passam als “seguidors” de la pàgina cosa que implica dirigir-s’hi expressament i clicar a “Seguir” amb la finalitat de donar-li preferència a aquest perfil davant d’altres, també hi podem trobar a reconeguts militants tant de Iniciativa Verds, com del PSM.

SeguidorsI per acabar hi ha els que, sense cap vergonya cliquen “m’agrada” a les burdes publicacions d’aquest perfil, tant des de perfils personals, com des de perfils oficials de MES.

Polític candidat 6 retall Politic candidat 4 retallSincerament, sempre he pensat si dediquéssiu una quarta part del temps que dedicau a menysprear a la gent d’Esquerra Republicana i al seu president, a fer politica seriosa -com fan alguns companys de partit vostres als pobles-, ja hauríeu tengut algun president del govern. Però vist lo vist, estau segurs que la gent ha sortit durant aquests anys al carrer a manifestar-se i la gent que vol un canvi, es veurà reflectida amb vosaltres amb l’actitud que teniu?

5 pensaments a ““Polític candidat”, el perfil de la vergonya

  1. Amb tot el carinyo cap a en Xerafí: vols dir que no hem perdut una mica la mesura de les coses? Puc entendre el malestar personal i la preocupació íntima, però monopolitzar una revista que té com a objecte el municipi de Sant Llorenç des Cardassar amb una polèmica política tan concreta, em sembla desmesurat. Si prenem les darreres eleccions, la Primavera dels Pobles (marca amb què ERC es presentava a les Europees amb d’altres formacions) va treure 36 vots al nostre poble, tot just un 2%. Un percentatge que veig difícil justifiqui un seguiment tant atent a les interioritats d’un partit polític que està lluny de ser decisiu o rellevant a Sant Llorenç.

    Entenc que Card es nodreix de gent voluntària, però hi haurien d’haver uns criteris mínims de rellevància, interès i informació. Diria que cap dels tres es dóna en aquest cas concret. Posats a triar i sense ser de la seva corda, trobaria més lògic saber alguna cosa més sobre la polèmica gestió del nou capellà que, de moment, ja ha provocat que la tradicional cantada de nadales dels infants es faci al Poliesportiu en comptes de l’església. El mateix Diari de Mallorca recollia la notícia: http://www.diariodemallorca.es/part-forana/2014/12/09/rector-sant-llorenc-pone-precio/982943.html.

    • Si no es parla d’altres partits és perquè ells no volen. No s’hi ha deixat mai de publicar cap article que ens hagin enviat.El tema de l’esglèsia és bastant greu, feia comptes fer-ne referència avui capvespre, avui matí ja hi ha 3 escrits in ho hem de distribuir una mica.

      • Ja ho sé que no censureu i, personalment, trobo impagable la feina que feu. Fins i tot, trob lògic que ja que us hi dediqueu, prioritzeu allò que us interessa i afecta. Només us feia notar un excessiu biaix i atenció cap a una qüestió d’importància relativa a nivell balear i anecdòtica a nivell llorencí.

        • A pesar de no compartir l’opinió d’en Serafí en tot aquest tema, he de dir que no publica res que no es pemeti fer Card.cat, que recordem no és cap diari professional ni res semblant. Senzillament, com diuen els seus estatuts, “CARD.CAT és una comunitat virtual de la gent de Sant Llorenç, Son Carrió i sa Costa (Sa Coma, Cala Millor i S’Illot) en la qual tothom pot publicar el que vulgui, des d’articles de qualsevol tema “.
          Crec que en Serafí ho compleix al 100 per cent…després ja és opció de cada lector llegir tots els articles o no.

  2. Ben interessant i clarificador!
    Tant el tema de debat, obert per la proposta d’en Jaume, com les repostes justificatives dels editors.
    Entre un i altre m’han obert una pregunta: ¿no deu ser, tal vegada, card.cat, una imatge -a nivell local- del que s’esdevé a nivell general?, és a dir, ¿la premsa “seriosa”, impresa en paper amb l’afegit de suplements dominicals, deu funcionar d’una manera més plural i ètica que la voluntariosa, i per tant limitada, premsa virtual local?. En definitiva ¿podria “mostrar amb detall”, aquesta anomenada “premsa seriosa”, “plural”, “independent”… els negocis dels seus propietaris?

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.