La cançó de la setmana

Avui presentam un grup de culte (amb tot el que això implica) i que malauradament va tenir un final tràgic: Joy Division.

Aquest grup britànic de finals dels setanta (la mateixa època que naixien a Gran Bretanya grups similars com The Cure o Siouxsie and The Banshees) va ser un exemple de banda post-punk que, a pesar d’intentar imitar els passos de The Clash o Sex Pistols, abraçaren més melodies pop i sintetitzadors per cantar de manera més melancòlica i obscura. Malauradament l’aventura de Joy Division va durar poc i quan començaven a degustar l’èxit (tenien prevista la seva primera gira per terres nord-americanes) Ian Curtis, el seu líder i cantant, es va penjar. Posteriorment la resta del grup formarien New Order (d’estil més electrònic) que curiosament també va tenir èxit (cosa que habitualment no sol ocórrer, una vegada desaparegut el líder).

Però no podem xerrar de Joy Division, ni de la cançó que us present avui Love will tear us apart,  sense parlar de la desgraciada biografia del seu líder i vocalista Ian Curtis. I aquest pic no parlam d’excés de drogues (o no només d’això) sinó que d’un caràcter melancòlic, ultrasensible i depressiu. Així era el jove Ian Curtis, i per més inri sofria uns estranys i de cada cop més abundants atacs epilèptics difícils de controlar que l’impediren acabar més d’un concert (amb la conseqüent por escènica que això li produïa). A pesar de tot, Ian es casà   ben jove (potser massa) i tengué un fill just quan començava a formar el grup Joy Division.  La conciliació entre la vida familiar i musical no va ser fàcil, i molt manco quan va conèixer una jove seguidora belga i se’n va enamorar. Tanta pressió, més els complexos ataca epilèptics, el van enfonsar en una greu depressió (el seu caràcter melangiós tampoc va ajudar) i uns dies abans de començar l’esperada gira nord-americana amb Joy Division es va penjar amb només 23 anys. De fet, la cançó que us present avui,   Love will tear us apart (L’amor ens destrossarà), va ser escrita un mes abans de la seva mort i reflecteix el seu conflicte interior que el va dur a la depressió i posterior suïcidi. Us la deix subtitulada perquè ho pogueu comprovar:

 

PD: Tot el que escrit sobre la biografia d’Ian Curtis  ho he extret del film Control  (2007), d’Anton Corbijn, un document biogràfic de la vida del líder i impulsor de Joy Division, el qual recoman a qualsevol aficionat del grup.

Deixa un comentari

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada