La nostra terra està farcida de Mallorquins universals, tots excepcionals en la seva especialitat però la gran majoria amb una estranya peculiaritat: tard o d’hora tots tornen al seu cau, s’enyoren i han de tornar a tocar roca, a estar amb la seva gent, a fruir del menjar familiar, a gaudir de la tranquilitat d’aquell racó personal, únic i secret per a cada un d’ells.

La comarca del Llevant n’éstà especialment afectada per aquest estrany símptoma i segons ja deia en Guillem d’Efak, és per les radiacions que emanen de “Sa Roca des Castellet”, un penyal situat a les afores de Manacor amb forma de covo. A causa d’aquestes radiacions a la vila

manacorina hi ha la quantitat més gran d’artistes i genis per metre quadrat.

Aquest és el fil d’es del que en Joan Bibiloni s’alimenta a “Damunt sa Roca”, una admiració desacomplexada de cap a la vila que el va veure nèixer i un homenatge a tots aquests personatges genials.

Lo millor de tot emperò, és el recital musical que s’ofereix a l’espectador. S’hi presenta el Bibiloni més proper, el més arrelat i sincer.

Això sí, no us equivoqueu, no penseu que per ser més proper, la qualitat de les guitarres, la veu i els arranjaments serà menor, com sempre de la mà del músic illenc, no hi surt altra cosa que no sigui l’excel·lència, molt ben acompanyada també per la direcció escènica a càrrec del també manacori Toni Gomila.