Parenòstic mallorquí. El calendari (II)

Recordau que  la paraula calendari prové del llatí, “calenda”, i és l’element que regula la vida civil, social, religiosa i litúrgica i que està format, bàsicament, per tres elements: el dia, el mes i l’any en els qual s’afegeix, en algunes cultures, la setmana.

El dia és la unitat essencial i la divisió més natural del temps.

Hi ha tres tipus de dies:

El dia natural que comença amb la sortida del sol i acaba amb la seva posta. Té una durada variable: de 15 h i 6 minuts a 8 hores i 54 minuts.

El dia astronòmic: És el temps que empra la terra en girar sobre el seu propi eix amb una durada de 23 h, 56’ i 4’’.

El dia civil: És la mesura convencional de 24 hores de 60 minuts cada una.

El mes: És la mesura més antiga del temps. La paraula prové del llatí “mensis” i fa referència al temps que dura una llunació. Hi ha tres tipus de mes:

El mes lunar: Es pot comptar entre fases, per exemple entre dues llunes noves. La seva durada és de 29 dies, 12 h, 44’ i 2,8”.

També és pot comptar el període de temps que necessita la lluna per completar la seva òrbita i tornar a la mateixa posició prenent com a referència un estel. La seva durada és de 27 dies, 7 hores, 43’ i 11,5”.

El mes solar: És l’avanç de 30º que realitza la terra sobre la el·líptica en la seva volta al voltant del sol. Té una durada de 30 dies, 10 h, 29’ i 3”.

El mes civil: Durada convencional de 29 o 30 dies en el calendari lunar i 28 a 31 dies en el calendari solar.

L’any: Paraula que prové del llatí “annus”. Es produeix per la translació de la terra al voltant del sol. Durant l’any es produeixen les estacions que pels llatins eren Ver, Aestas, Autumnum i Hiems que passaren a tempus veranum, tempus aestivum, tempus autumnum i tempus hibernum.

L’any astronòmic pot ser:

Any lunar. Format per 12 lunacions (344 dies, 8 h, 48’ i 36”)

Any sideral. L’espai de temps que transcorre entre dos passos consecutius del sol per un mateix punt del cel en relació a les estrelles. (365 dies, 6 h, 9 ‘ i 9,5”)

Any tròpic o solar. L’espai que transcorre entre dos passos seguits del sol pel punt que el sol ocupa el 21 de març, també denominat punt aries. Té una durada de 365 dies, 5 hores, 48’ i 48”.

Any civil. Que és l’adaptació de l’any solar. 365 dies i 366 cada quatre anys, denominat any baixest.

La setmana. És una divisió artificial del temps que està formada per un cicle de 7, 8 o 10 dies, en coincidència amb una fase de la lluna.

La setmana pagana començava amb Solis i seguia amb Lunae, Martis, Mercurii, Iovis, Veneris i Saturni que passaren a ser Dominica, Feria II, Feria III, Feria IV, Feria V, Feria VI i Sabbatum a la setmana cristiana. La setmana actual és la mescla de les dues anteriors i encara hi ha cultures que comencen la setmana en diumenge.

 

 

Deixa un comentari

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada