La setmana dels barbuts és el temps que hi ha entre la finalització del cicle de les festes de Nadal i el començament del Carnestoltes.
Les festes del cicle de nadal, pròpiament dites, acaben amb la festivitat dels Reis. Astronòmicament el dia ha sofert un petit allargament i el refranyer se’n fa ressò, encara que només s’ha allargat 8 minuts si prenem com a referència el dia del solstici d’hivern. “Pels Reis, una passa de vells”.
Tornem, però, a la setmana dels barbuts. Es tracta d’una setmana on hi ha celebracions festives molts importants que tenen lloc durant la segona quinzena de gener i que solen coincidir amb dies de molt de fred.
Dins d’aquesta setmana festejarem Sant Antoni i Sant Sebastià (que no duia barba) i alguns sants barbuts menys coneguts: Sant Pau ermità (15 de gener), Sant Maür (18 de gener), Sant Vicenç, màrtir (22 de gener), Sant Benet i Sant Efigi (15 de gener), Sant Faci (18 de gener) i Sant Canut (19 de gener).
El refranyer popular es fa ressò del fred que sol fer durant aquestes festivitats: “Els qui neixen la setmana dels barbuts són molt peluts”, i encara un altre: “Per la setmana dels barbuts governen els tres germans: tos, mocs i amagamans”.
El proper capítol el dedicarem al sant més popular de tots el que duen barba. Sant Antoni.