Parenòstic mallorquí. La setmana dels barbuts

La setmana dels barbuts és el temps que hi ha entre la finalització del cicle de les festes de Nadal i el començament del Carnestoltes.

Les festes del cicle de nadal, pròpiament dites, acaben amb la festivitat dels Reis. Astronòmicament el dia ha sofert un petit allargament i el refranyer se’n fa ressò, encara que només s’ha allargat 8 minuts si prenem com a referència el dia del solstici d’hivern. “Pels Reis, una passa de vells”.

Tornem, però, a la setmana dels barbuts. Es tracta d’una setmana on hi ha celebracions festives molts importants que tenen lloc durant la segona quinzena de gener i que solen coincidir amb dies de molt de fred.

Dins d’aquesta setmana festejarem Sant Antoni i Sant Sebastià (que no duia barba) i alguns sants barbuts menys coneguts: Sant Pau ermità (15 de gener), Sant Maür (18 de gener), Sant Vicenç, màrtir (22 de gener), Sant Benet i Sant Efigi (15 de gener), Sant Faci (18 de gener) i Sant Canut (19 de gener).

El refranyer popular es fa ressò del fred que sol fer durant aquestes festivitats:  “Els qui neixen la setmana dels barbuts són molt peluts”, i encara un altre: “Per la setmana dels barbuts governen els tres germans: tos, mocs i amagamans”.

El proper capítol el dedicarem al sant més popular de tots el que duen barba. Sant Antoni.

 

Deixa un comentari

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada