Parenòstic mallorquí. Sant Antoni

Sant  Antoni és una de les festes més importants de l’any, especialment a la part forana de Mallorca i a Menorca.
Segons el Diccionari d’Alcover i Moll, la paraula festa té les següents accepcions:
a) És una solemnitat o cerimònies amb què es celebra la memòria d’un esdeveniment i és dóna esplai a la gent.
b) Dia en què l’Església o altra religió celebra solemnement la memòria d’un Sant, un misteri, etc.
c) Dia en què no es treballa o els estudiants no tenen escola.
d) Demostració d’alegria, de satisfacció, de ganes d’obsequiar.

El 17 de gener celebram la festa d’un sant, Sant Antoni, conegut com Sant Antoni dels ases per diferenciar-lo de San Antoni dels albercocs que celebra la seva festivitat el dia 13 de juny.
Sant Antoni de gener també es conegut com a Sant Antoni Abat Sant Antoni d’Egipte, Sant Antoni l’Ermità, Sant Antoni del Foc, Sant Antoni del Desert, Sant Antoni del Porquet, Sant Antoni de Viana o Sant Antoni el Gran.

Segons Sant Atanasi, coetani del sant, Sant Antoni va néixer a Egipte, a Coma, de pares nobles, devers l’any 251 i morí l’any 356, al cent cinc anys, el 17 de gener. Als 19 o 20 anys, va vendre tot el que tenia i es dedicà a l’oració. Devers els 35 anys es retirà a les muntanyes de l’Egipte oriental on va viure tot sol durant una vintena d’anys i on lluità amb la temptació, amb els dimonis. Després fou abat a un monestir de Patras. Conegué Sant Pau ermità. Morí a la muntanya acompanyat de dos monjos que l’assistien.

Per la tradició popular, Sant Antoni va viure al desert de la Tebaida, tot sol durant tota la vida i allà lluità contra els dimonis fins a la seva mort. S’alimentava de pa, sal i aigua. El pa el rebia dues vegades a l’any. Tenia un do especial per guarir els animals.
Segons aquest relat tradicional Sant Antoni anà a Barcelona a curar el fill del rei i de pas també curà un porcellí baldat de potons i que no hi veia. Conegué i visità dues vegades Sant Pau, ermità. El segon cop que Antoni anà a visitar-lo, Pau era mort. Antoni el vestí amb una túnica que li havia donat Atanasi d’Alexandria i l’enterrà amb l’ajut de dos lleons que van cavar la fossa.

Sant Antoni també morí al desert i la truja, mare del porcellí curat, l’enterrà.
La festa de Sant Antoni és una festa cristiana que té els seus antecedents en antiquíssimes festes paganes que celebraven el solstici de l’hivern (correspon al moment en què l’eix de rotació de la Terra es troba més allunyat a la direcció Terra-Sol. Això s’esdevé entre els dies 21 i 22 del mes de desembre).

Per a uns, el referent més proper és la celebració de les festes consuàlies romanes que tenien lloc en honor de la divinitat Cònsua, els mesos d’agost i desembre, per celebrar l’èxit de la collita de cereals i preservar el bestiar de tot mal, respectivament.
S’ha de fer notar que a Roma, el 8 de gener, els forners i flequers coronaven els seus ases amb corones de murtres i llorer, segons ens relata Joan Amades en el Costumari català.

Per a altres la referència més propera són les festes sementines que a l’antiga Roma es celebraven a meitat del mes de gener, es feien ofrenes a Ceres, deessa de l’agricultura, les collites i la fertilitat, i també a la Mare Terra, es purificaven els camps, se sacrificava una truja i, el bestiar que s’emprava per a les feines del camp, es guarnia amb garlandes de flors i es deixava descansar durant uns dies.
El cristianisme adaptà aquesta festa i la dedicà a un dels seus sants predilectes, Sant Antoni, pare de la vida eremítica.

Sant Antoni és el sant protector de la pagesia, dels conreus, del camp i dels animals de peu rodó (ases, muls someres, cavalls i altres bísties), especialment dels domèstics i molt particularment dels porcs, que per cert, durant el temps que visqué Sant Antoni eren considerats, a l’antic Egipte, com a animals sagrats, el seu consum estava prohibit excepte els dies de lluna plena que es considerava nit sacra. Qui tenia contacte amb aquest animal s’havia de purificar en aigües del riu Nil.

També és el protector dels manescals, forners, flequers, pastissers, traginers, jugadors de cartes, fossers i porquers i de les al·lotes que no troben cap jove per casar-se, advocat de les coses perdudes i invocat contra el “mal de Sant Antoni”, la malaltia que avui coneixem com a herpes zoster.

Sant Antoni va vestit amb l’hàbit dels antonians, marró i blau, i els seus atributs són: la creu en forma de tau, (la lletra grega) que, curiosament era l’atribut del déu celta Lug, el porquet als seus peus que, segons alguns estudiosos, abans havia estat un porc senglar, animal diví de la mitologia cèltica i un gaiato amb una campaneta, que era emprada, segons la tradició per fer fugir els dimonis.

“Sant Antoni va per mar
sonant una campaneta
amb sa seva guitarreta
tots es peixos fa ballar”.

Sant Antoni és una festa del poble i per al poble i es pot considerar la festa més popular de Mallorca:

“Sant Antoni es un bon sant,
i qui te un dobler li dóna,
perquè mos guard s´animal
tant si es de pèl com de ploma”.

“Sant Antoni gloriós,
anomenat de Viana,
envieu-me un jovenet
que vengui de bona gana”.

“Sant Antoni gloriós
vos que sou un sant sabut
donau-mos força i salut,
i doblers per gastar-los”.

“A disset és Sant Antoni
i a vint Sant Sebastià;
qui bones obres farà
no tindrà por del dimoni”.

Goigs de Sant Antoni

Goigs a Sant Antoni

Goigs a Sant Antoni

Deixa un comentari

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada