Parenòstic mallorquí. Primeries del mes de febrer

La primera setmana de febrer ens regala tres festivitats que han estat molt importants en el costumari mallorquí: La Candelera, Sant Blai i Santa Àgueda.Dia dos de febrer és la Candelera, la festa de la purificació, de la llum. Aquesta festa es celebra quaranta dies després del naixement de Jesús, del dia de Nadal, i commemora el ritu obligatori jueu de presentar els infants nascuts al Temple. Aquest dia tanca el cicle de Nadal i per alguns es pot considerar com el moment de la finalització dels grans freds, encara que la metereologia desmunta, en moltes ocasions, aquesta tesi.

El refranyer es fa ressò d’aquesta diada: “Si la Candelària flora, l’hivern és fora i si no flora, ni dins ni fora” (Fa referència a la flor de l’ametller).

“Si la Candelera plora, l’hivern és fora. SI la Candelera riu, lluny és l’estiu”.

I un altre remata:

“Tant si plora com si riu/ lluny és l’estiu”.

Era costum que les mares novelles, “parteres”, acudissin al temple parroquial, quaranta dies després del part,  acompanyades de la comare que portava l’infantó per rebre la benedicció sacerdotal. A això li deien “Sortir a Missa” i a la Missa li deien “Missa de la partera”. A partir d’aquest moment la mare ja podia fer vida ordinària.

Aquest dia, entre les vuit i mitja i les nou del dematí, a la Seu, podeu veure un fenomen lluminós que només es pot contemplar aquest dia i la diada de Sant Martí, l’11 de novembre. L’efecte lluminós consisteix en què els rajos de Sol que passen per la rosassa de Llevant de la Seu es projecten sota la rosassa del portal major.

Dia 3 és Sant Blai. Sant molt venerat a Campos, on té dedicat un oratori, va viure, probablement, el segle III i va ser bisbe de Sebaste, a l’actual Turquia. És advocat contra el mal de coll i patró dels otorrinolaringòlegs. Fins no fa molts d’anys, l’Església commemorava aquesta festivitat amb la benedicció dels caramels, el regalim i els “senyorets”, aquestes pastes típiques manacorines i amb l’imposició de l’oli sagrat al coll. Tal com hem dit és un sant al qual demanaven ajut pels temes relacionats amb la gola i també amb el parlar:

“Ma mare em va dur a Sant Blai, perquè aprengués a parlar, i ara m’hi ha de tornar perquè diu que no call mai”.

Dia cinc celebram la festivitat de Santa Àgueda, Agda o Àgata. Va néixer a Catània. Verge i màrtir, morí després que li tallassin els pits. És la patrona de les dones, en general, i molt especialment de les que estan a punt de criar. També és la patrona dels campaners, de les bugaderes i rentadores de riu. En molts indrets de la nostra geografia també se la té per l’advocada contra els incendis. En l’actualitat se l’invoca perquè protegeixi les dones dels perills que les amenacen, especialment dels maltractaments, i també de les malalties més freqüents entre el col·lectiu, com el càncer de pit. És la “Festa de les dones” que té, en algunes poblacions, un marcat caràcter carnavalesc d’inversió de papers entre homes i dones i que fa que, aquest dia, la dona comandi al poble o ciutat. És festejada a Sencelles. Segons el calendari agrícola és un bon moment per fer el planter d’alfabeguera: “Per Santa Àgata, sembra l’alfàbrega, dama polida ja la té eixida”.

 

blai

 

 

 

Deixa un comentari

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada