Dia 18 és el Dimecres de Cendra. Entram en període quaresmal. S’han acabat els dies de bauxa i menjar per entrar en un temps de penitència. L’església recorda aquest dia que venim de la terra i a la terra hem de tornar, un concepte ben ecoeficient. “Memento homo quia pulvus eris et in pulverem reverteris” diu el capellà en el moment de posar la cendra al front dels fidels, citant el llibre del Gènesi.

“Sa Corema ja se’n ve
com un cavall en es cós;
ximbombeta adiós!
Ja mos veurem l’any que ve.”

Comença la quaresma, quaranta dies que ens duran a la Pasqua de Resurrecció. Sis setmanes i quatre dies, dels quals descomptam els diumenges, que no es dijunava i en surten quaranta en clau.

“Si vols que te diga es nom
d’un homo que té set fies
sa major té quatre dies
i ses altres, set perhom”.

Antigament era temps mal de passar, sotmesos als dejunis i a l’abstinència de menjar carn.

“Ara venen set setmanes
totes de menjar llegum
i llavors ve el costum
que es qui te xot fa panades”.

Les escoles de les nostres illes encara celebren la tradició de la Jaia Corema o la Jaia Serrada que a altres indrets de parla catalana l’anomenen Vella Quaresma o la Sarraïna, a Menorca rep el nom de S’Àvia Corema. Una figura d’una dona amb set cames, amb un bacallà a una mà  i un manat de pastanagues a l’altra que representa les set setmanes que dura la Quaresma. Antigament es penjava a cada casa el primer dia del temps quaresmal i cada diumenge li arrabassaven una cama. A alguns pobles, a la meitat del període quaresmal, tallaven la jaia per la meitat, d’aquí el nom de Jaia Serrada. El dissabte de Pasqua la despenjaven o la cremaven.

«Sa Corema ja és passada;
Mare de Déu que no torn!,
que tenc s’esquena escorxada
d’anar-me a colgar dejorn».

                                            La Serraïna. Col·lecció Amades.