Uns actors excel·lents a sa Màniga

El dissabte 28 de febrer es representa a l’Auditori sa Màniga de Cala Millor L’illa dels esclaus de l’autor francès Pierre de Marivaux (entrades al 971 587373). Una magnífica obra clàssica amb grans actors de la talla de Joan Miquel (Mossèn Capellà), Miquel Gelabert (Vent del pla), Àlex Tejedor, Aina Calpe i Júlia Truyol. Hem tingut l’ocasió de tenir una petita conversa amb dos dels actors.

Miquel Gelabert, en quin mitjà et trobes més còmode, televisió o teatre?

 Quan un es dedica al vell art d’explicar histories la comoditat no es un paràmetre vàlid. Damunt l’escenari, davant una càmera –sigui en un plató o enmig del desert- metabolitzant l’impostura d’esdevenir un altre…no existeix la comoditat, sí el goig, l’emoció. Sempre que hi sigui present el JOC, la “comoditat” d’un o altre mitjà depèn de les circumstàncies.

Per quin motiu recomanaries als espectadors que venguin a aquesta obra?

Perquè no sovintegen les ocasions per assistir a manifestacions culturals que engrandeixin el nivell de consciència, que obrin les nostres ments a mons reals, fantàstics, possibles… el teatre és una experiència única, irrepetible i més carregada d’emocions que quedar-se estirat al sofà a veure què ens donen.

 

Joan Miquel, com a actor creus que la teva participació a Mossèn Capellà ha estat una bona plataforma per donar-te a conèixer?

La televisió és un aparador al qual tothom té accés. Tot i que he fet moltes altres coses, Mossèn Capellà ha estat una sèrie molt vista a les Illes Balears, que evidentment ha potenciat i difós la meva vessant d’intèrpret audiovisual, i segurament després també ha possibilitat un cert ressò local d’ altres projectes en els quals he participat. Ara bé, la realitat és que aquí el mercat professional del qual un es pot nodrir és bastant limitat, i des de fa quatre anys m’estic desenvolupant com a creador i actor de teatre físic en un àmbit escènic internacional bastant diferent, sense que la coneixença o l’experiència de la televisió hi tinguin absolutament res a veure. A vegades s’ha de començar a picar pedra des de zero, però tot suma coratge. Finalment el públic o la història de l’art no valorarà una obra només per l’efímera popularitat televisiva dels seus intèrprets o creadors, sinó per l’interès, la qualitat i el coratge acumulat de tot un equip artístic.

Per què recomanes aquesta obra?

Algú amb molt d’ofici em va dir una vegada: “als actors  -a no ser que també siguin directors, productors o programadors de l’obra- no ens pertoca recomanar o donar arguments al públic perquè ens véngui a veure. Basta fer la nostra feina damunt l’escenari amb la màxima entrega, posar el nostre entusiasme infinit al servei del personatge i de l’obra, i si un cas, les recomanacions ja vendran a posteriori. El problema és que aquí el posteriori no sol ser gaire generós. Pens que sempre és interessant conèixer una obra clàssica, en aquest cas de commedia dell’arte amb tints intel·lectuals. Anar al teatre avui en dia -a veure el que sigui- és un acte de resistència cultural, i és també un ritual ancestral, un fet col·lectiu que ens convida a estar vius, reflexionar i/o dialogar, independentment dels gustos i del color polític de cadascú.

 

Cartell Illa esclaus AAA_9876b

 

 

Deixa un comentari

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada