Pareix que qui ens governa vol que tornin els temps en que la religió a les escoles era tractat com un dogma. Després de fer aquest escrit, em va venir al cap aquesta cançó de la cantant mallorquina. Pel que es veu, entre els qui ens manen, hi ha gent que enyora aquells temps.

“Què volen aquesta gent és una cançó de 1968, composta per Maria del Mar Bonet amb la lletra d’un poema de Lluís Serrahima. El poema i la cançó foren escrits com a denúncia de la repressió política franquista. Arran d’un concert a la Cova del Drac, la censura prohibí de cantar-la en recitals i que fos emesa per la ràdio” (Extret de la Viquipèdia).

Com a curiositat, tal fou l’èxit d’aquesta cançó de protesta, que fou versionada en castellà i en polonès.

De matinada han trucat,
són al replà de l’escala;
la mare quan surt a obrir
porta la bata posada

Què volen aquesta gent
que truquen de matinada?

“El seu fill, que no és aquí?”
“N’és adormit a la cambra.
Què li volen al meu fill?”
El fill mig es desvetllava.

La mare ben poc en sap,
de totes les esperances
del seu fill estudiant,
que ben compromès n’estava.

Dies fa que parla poc
i cada nit s’agitava.
Li venia un tremolor
tement un truc a trenc d’alba.

Encara no ben despert
ja sent viva la trucada,
i es llença pel finestral,
a l’asfalt d’una volada.

Els que truquen resten muts,
menys un d’ells, potser el que mana,
que s’inclina pel finestral.
Darrere xiscla la mare.

De matinada han trucat,
la llei una hora assenyala.
Ara l’estudiant és mort,
n’és mort d’un truc a trenc d’alba.