La Maçoneria a Sant Llorenç

Pels documents que hem pogut aconseguir fins al dia d’avui, sabem que a la dècada dels anys trenta hi va haver almanco dos llorencins afiliats a la Maçoneria: Guillem Llinàs Riera i Bartomeu Duran Caldentey, encara que la informació que en disposam és més aviat escassa. És el que tenen les societats secretes, que proporcionen poca informació…

Del primer sabem que de malnom li deien Mec; que el seu padrí era en Toni Garrit, aquell contador de rondaies que té una escultura a la plaça dels morers; que va esser secretari de l’ajuntament d’Artà; que era nebot de na Joana Meca, empresonada el 1936 i casada amb Bernat Carbó, el regidor d’Esquerra Republicana que fou afusellat a Son Coletes; que va desertar i es va exiliar a l’Argentina i que va arribar a esser Gran Mestre de la Lògia San Martín, a Mendoza.
Li obriren la causa 198/1941, que en la seva sentència el condemnà en rebel·lia a dotze anys i un dia de presó per pertànyer a la Maçoneria, a més d’inhabilitar-lo a perpetuïtat per a l’exercici de qualsevol càrrec oficial. Gràcies al seu exili no va entrar mai en presó i el delicte va prescriure, per la qual cosa va poder tornar a Sant Llorenç l’any 1955. Va morir a l’Argentina l’any 1971. Hi ha més informació a la revista Flor de Card núm. 340, corresponent a l’agost-setembre de 2006.

Del segon, gràcies a la informació que m’ha proporcionat Guillem Mesquida, extreta de les “Memòries de la Reial Acadèmia Mallorquina d’Estudis Genealògics, Heràldics i Històrics”, núm. 21, en un article signat per Francisco Sanllorente Barragán, sabem que feia d’agent comercial i que devers l’any 1931 va socórrer una persona accidentada, per la qual cosa Jaume Valls Segura, Gran Mestre de la lògia Pitàgores, de Palma, li va dir que era digne d’entrar a la Maçoneria, cosa que va fer el 1933. El 1936 va esser detingut i l’inclogueren a la causa 1305/1936 contra la Maçoneria, i va estar empresonat fins el 14 d’agost de 1938, en què fou bescanviat. En sortir de la presó va emigrar a Amèrica.

El capellà castrense llorencí, Joan Mira Caldentey, de malnom Cadireta, també va tenir un cert protagonisme en l’esmentada causa, ja que va declarar a les autoritats que sabia de l’existència d’una lògia a Palma anomenada “Renovación”, que es reunia cada dijous al carrer Negrins, on es debatia contra els dogmes de l’Església i es profanava la Santíssima Trinitat. Va denunciar alguns dels assistents: Jaume Valls Segura, Miquel Mestre, Lluís Andreu Alcover, Joan Aguiló, Antoni Garau, director de l’institut d’Inca i altra gent. També va afirmar que es traficava amb cocaïna i que tres al·lotes moriren a la mateixa lògia per mor de les injeccions que les havia posat un metge anomenat Salom, també masó. A la causa s’esmenta que la declaració de Joan Mira era molt confusa perquè mesclava masons amb altres que no ho eren i els atribuïa pràctiques absurdes i acusacions sense fonament.

 

 

Un pensament a “La Maçoneria a Sant Llorenç

  1. Bon vespre.
    bon article Pep, de la lectura que vaig fer sobre en Bartomeu Duran Caldentey, després del seu periple de detencions, podem pensar que segurament també va emigrar cap a Amèrica.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.