La cançó de la setmana

Després del bany de masses que ens donàrem la setmana passada amb el Happy de Pharell Williams, aquesta secció dóna un gir gros i visita un gènere molt més minoritari (que no dolent) com és el jazz. Concretament el d’un clàssic com Emmett Ray.

Personalment vaig conèixer aquest gran guitarrista gràcies al cinema, amb la pel·lícula Sweet and Lowdown (Acords i Desacords), de Woody Allen, en la qual es descrivia la vida d’aquest músic alcohòlic, bipolar i conflictiu, però alhora brillant (de fet en el món dels artistes sovint tots aquests aspectes coincideixen). El film està interpretat pel sempre convincent Sean Penn i, a pesar que no sóc cap fan de Woody Allen, he de dir que el film refecteix molt bé el caràcter difícil d’Emmett Ray (i l’època de la Gran Depressió, als anys 40) .

Jo vos deix una de les seves peces musicals en la qual demostra el seu gran domini de la guitarra.

PD: Tot això que us he explicat és el que vaig pensar durant molts d’anys fins que vaig descobrir que, pel que sembla, Emmett Ray no va existir més enllà de la pantalla de cine i que totes les cançons de la banda sonora són realment interpretades per diversos músics de jazz contemporanis. Això és el poder del cinema… que ens ho pot fer creure tot. No obstant això, he trobat foros en què es discuteix encara si va existir  o no; segons alguns, sí, però no va deixar cap cançó enregistrada. La màgia del cinema…

Deixa un comentari

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada