Crònica informal

Abans de començar el ple ordinari del dia de sant Josep..
-Molts d’anys…
-Amèn!
…vaig fer un tempteig amb alguns polítics per si em podien donar els tres primers noms de cada candidatura, però vaig fracassar estrepitosament: uns em digueren que encara no sabien cert qui seria el primer –sí que ho sabien, però dissimulaven–, altres que el segon no acabava d’estar decidit, uns tercers que no tenien gent per tota la llista, uns altres que tenien els dos primers, però no el tercer… Tampoc no vaig poder concretar si al final serien cinc o sis les candidatures que s’arribarien a presentar, o sigui, que no vaig poder treure la primícia que m’hauria agradat publicar. Es veu que no es refien gaire de mi –potser fan bé–, així que haurem de passar directament al plenari.

Després d’aprovar la permuta d’un solar que l’Ajuntament té a Sa Coma per un altre que confronta amb l’escola (punt 2), varen donar de baixa tres camins que aparentment eren públics però que en realitat estan dins finques privades (punts 3, 4 i 5), situats a la banda de sa Begura, es Lligats i Son Cabrer, ja que per lo vist no és el mateix que un camí ocupi uns terrenys públics que si només té servitud de pas.

El punt 6 va esser el que va congregar més públic, ja que en haver-lo votat més de la meitat va abandonar el saló d’actes. Era per prorrogar fins el 2033 el contracte de concessió de l’abastiment d’aigua amb Costera d’Aigües i Serveis S.A. Resulta que l’any 2003 es va signar l’actual contracte, però deu anys més tard es va veure que hi havia unes deficiències que calia subsanar, l’empresa s’hi va gastar 750.000 euros i ara, una vegada fetes les inversions en la millora, es proposà l’esmentada pròrroga.
-I l’aprovaren?
-Sí, amb sos vots en contra des Partit Popular, que fins ara s’havia oposat a tot.

Els dos punts següents eren per modificar les taxes referides a l’ocupació de la via pública, als preus del centre de dia, a l’ajuda domiciliària, al menjar a domicili i a la teleassistència, però no vaig tenir temps d’apuntar els detalls perquè els meus coneixements de taquigrafia no són tan falaguers com m’agradaria.
-Els hauries de gravar amb so mòbil i després, a cateva, els podries escoltar en calma.
-Ja ho repararàs! Seria com anar dues vegades an es ple i trob que amb una ja n’hi ha com davall aigo!

Els punts 9, 10 i 11 eren els més importants de tots, perquè modificaven els crèdits extraordinaris 3, 4 i 5/2015.
-I per què eren tan importants?
-Perquè avui, es dia de Sant Josep del 2015, s’Ajuntament de Sant Llorenç no té cap deute municipal, o sigui, que ha cancel·lat tots es deutes bancaris que tenia. I no només això, sinó que en es bancs encara hi té un saldo positiu de 5’5 milions d’euros.
-Això no s’havia vist mai. I com ha estat possible?
-Gràcies a ses devolucions d’IVA, que cada any suposen més o manco un milió d’euros. Es batle estava alabat, perquè, a més, han continuat fent inversions en instal·lacions esportives i culturals, com ses pistes de pàdel i sa Sala Rigal. Va donar ses gràcies a tots ets implicats i, en acabar, tot s’equip de govern va rebentar en mamballetes.
-Supòs que es PP va votar a favor…
-Idò no.
-I això!? No se queixava, abans, des deute que teníem?
-Sí, però deu haver canviat de parer.

Després dels precs i preguntes –que en realitat només n’hi va haver una de pregunta, quan de Catalina Ferrer va demanar a veure què feien comptes fer amb les papereres velles–, el batle va llegir un comunicat personal per explicar la seva postura sobre les sis denúncies que, en nom del Partit Popular, li havia presentat na Manuela Meseguer. Gràcies a què me’n donaren una fotocòpia en podré fer una mica de resum.

La primera feia referència al complement de 8.000 euros que acordaren donar al nou inspector de policia. El batle va dir que després d’haver-li augmentat les tasques i comptant el complement, el nou inspector guanya gairebé 3.000 euros menys que l’anterior. La denúncia també esmentava que per la implantació del programa Eurocop l’inspector no hi havia fet cap feina, cosa que va desmentir amb una nombrosa documentació que comptava amb més de 100 pàgines de dades informàtiques i amb certificacions de secretaria.

La segona també estava relacionada amb l’inspector de policia, aquesta de quan se’n va convocar la plaça, acusant el batle de voler-lo afavorir. Ell la va desmentir amb documents que acreditaven que va eser el secretari el qui va elaborar les bases i va fixar els mèrits, la composició del tribunal i el contingut de les proves.

La tercera era sobre la gestió de l’empresa municipal Bellver S.A. Aquí el PP l’acusava de no observar les normes administratives, mercantils i dels propis estatuts, i que pagaven per anticipat les dietes de sessions no realitzades. Les acusacions varen esser rebutjades mitjançant documents emesos per l’interventor i corroborades per la fiscalia, que va arxivar la denúncia. En aquesta mateixa acusació el Partit Popular afirmava que l’anterior secretària no disposava d'”habilitació nacional” per ocupar el càrrec, cosa que va sorprendre el batle, perquè havia estat la CAIB i no l’Ajuntament la que l’havia nomenada.

La quarta denúncia estava relacionada amb l’adjudicació de les obres del tanatori, ja que, segons el Partit Popular, no va comptar amb la preceptiva publicitat. El batle la va rebatre dient que basta entrar al Google per comprovar –mirant el BOIB– que s’hi presentaren 14 empreses i que les obres s’adjudicaren a la que, segons els informes tècnics, era més avantatjosa per l’Ajuntament.

A la cinquena acusava el batle d’adjudicar la construcció de les pistes de pàdel sense haver-ne fet un concurs. Ell la va rebatre dient que, efectivament, les havia construït El Corte Inglés i que pel seu import (48.916’08 euros) es tractava d’una obra menor que podia adjudicar-se sense concurs. Na Manuela, per incrementar el cost, hi va incloure les factures de les excavacions, que en realitat havien estat fetes tres anys abans per una empresa que havia entrat en suspensió de pagaments.

Finalment, a la sisena, el Partit va denunciar el batle per haver contractat el senyor Colom durant quatre mesos com a director tècnic de manteniment. El batle va argumentar que la jubilació de l’esmentat tècnic s’havia produït en plena campanya electoral i que si li havien fet un contracte posterior era per no prendre una decisió que, en certa manera, tocava fer-la un eventual nou equip de govern.

El batle va acabar afirmant que totes les demandes presentades per Manuela Meseguer en nom del Partit Popular eren falses i una vegada arxivades per l’Administració de Justícia presentarà les corresponents demandes civils i penals.

-Sagrades! Hi va haver trui, idò…
-Sí. Sa lectura des batle estava farcida d’expressions com “denúncia falsa”, “no és lo mateix dir mentides dins es bars que dir-les en es jutjats”, “querelles absurdes”, “es surrealisme des Partit Popular va en augment” i d’altres de semblants.
-I na Manuela què deia?
-Mentres es batle llegia no deia res, estava seriosa i feia capades. En haver acabat va demanar sa paraula però es batle no l’hi va concedir perquè es document no estava a s’ordre des dia.

14 pensaments a “Crònica informal

  1. Sis denúncies (que es diu aviat) i l’altra part que advertiex que contratacarà per salvaguardar el seu honor (és a dir més denúncies) donen un panorama ben trist de la nostra política local. Sempre he entès la política com l’intent d’arribar a acords no lcom a disputa entre rivals a veure qui en surt millor parat. Després em demanen per què no m’apunt a política. Crec que la resposta és ben fàcil de veure…
    Amb aquest ambient és ben normal que el PP m’hagi dit que NO a participar a la taula rodona (encara tenc l’esperança que canviïn de parer) i si en política uns partits no són capaços d’asseure’s junts a una taula a discutir i donar resposta a preguntes del poble, com poden intentar arribar a pactes i treballar junts per al poble? Tot plegat, un panorama lamentable que fa que m’allunyi encara més de la política del que ja hi estava.

    Sobre el ple… Pep miam si em pots constestar… A canvi de donar de baixa dos camins públics l’Ajunament na ha rebut res? Perquè si no vaja negoci…

    PD: Que ningú me torni dir que els professors cobram molt. Tard un parell de mesos a arribar als 8000 euros de complement de l’inspector (i només és un complement, no vull saber el sou total quin és!!! I això que teòricament cobra tres mil euros menys que l’anterior!!! Res, enveja sana i enhorabona!!!)

    • No entenc els teus raonaments ni del perquè el PP no vol participar al debat, ni perquè no vols participar en política. En veure una cosa que no agrada, una injusticia, la resposta hauria de ser intentar canviar-la.

      • No estic xerrant d’injustícies en aquest cas, estic xerrant de “les regles de la política”. Igual que no pots canviar que al futbol es jugui amb onze i amb orsais, no pots canviar segons quines coses de la política que sempre hi són i sempre hi seran. I en 30 anys ningú ho ha canviat… així que com pots veure hi ha coses que li són implícites.
        Igual que a un escombraire ha de batallar amb la brutor, un àrbitre amb insults, un professor amb els problemes de les famílies, un polític ha de batallar amb unes coses que són implícites a la política (travetes, denúncies, interessos de massa gent, favors “a canvi de”…). igual que si no tens fetge per aguantar la brutor, els insults o els problemes de les famílies, no et facis ni escombraire, ni àrbitre ni porfessor, tampoc convé et facis polític si no aguantes les seves coses.
        PD: Jo no dic que no particpi en política (hi ha moltes maneres de fer-ho), dic que no tenc el tarannà per ficar-me en partits polítics.

  2. En el Plenari no parlaren de cap tipus de compensació per donar de baixa els tres camins. Només digueren que no estaven dins terrenys públics, sinó privats, bé perquè pertanyien a la mateixa família -encara que de diversos germans–, bé perquè algun veïnat tenia servitud de pas, segons les escriptures. Supòs que dins els respectius expedients hi deu haver informació més precisa, però ho desconec.

  3. En relació a la qüestió dels camins que planteja en Pau, l’Ajuntament no pot negociar les baixes d’un element públic demanial com és un camí a canvi d’una contraprestació aixi que, pel que es pot entendre del text, deu ser que una vegada inclosos es va acreditar que en realitat els camins devien de ser privats (mitjançant proves com poden ser esciptures, documents històrics, peritatges…).

    Per altra banda no entenc la distinció entre un camí públic i un dret de pas públic als efectes d’excloure el segon del catáleg de camins públics tal i com va posar de manifest una sentència del Tribunal Suprem, fa poques setmanes, en relació al dret de pas de Ternelles a Pollença.

    Aquesta qüestió m’ha recordat una conversació amb un tècnic de l’Oficina de Turimse de Cala Millor l’estiu passat que em va recordar el caràcter de propietat privada de la Punta de n’Amer, afegint que si la propietat volgués podria tancar el pas del camí. Jo li vaig rebatre aquesta afirmació al·legant una servitut de pas que, a la vegada, el tècnic em negà encara que la seva negativa, en la meva opinió, obviava qualsevol coneixement de dret civil que ampararia el meu argument. Amb tot, algú me sabria dir si el camí de sa Punta d e n’Amer està catalogat com a públic?

  4. Al·leluia, sa Libèl·lula ha tornat! Crec que pot estar tranquil·la i volar per onsevulla, perquè encara que l’Ajuntament hagi acordat donar de baixa tres camins públics, el sergent m’ha assegurat que no ha donat ordres a cap municipal per caçar-la amb un gambaner per invadir propietats privades.

    • Gràcies per la bona rebuda, i pel teu escrit que és el que m’ha fet despertar del meu letargi 🙂

      Volia plantejar també obertament els dubtes que em sorgeixen sobre el punt sisè sobre la concessió d’aigües… Pareix esser que hi ha una concessió al 2003 i ara es proroga fins al 2033 amb una espècie de compensació per la subsanació de defectes.

      Estava previst aquest tipus d’incidències en el ple de la concessió? És a dir, ¿és possible trobar un altre interessat en aquesta concessió que fes, en el seu moment al 2003, una oferta a la baixa sense haver pogut saber aquesta possibilitat de compensació (perquè podia sospitar de les deficiències que hi havia i els costos que suposaria prestar el servei amb aquestes dificultats, però sense tenir coneixement de què en el futur podria optar a aquesta compensació via prórroga de vint anys que no estava prevista en les condicions públiques de la concessió)? (és una pregunta de la qual desconec per complet la resposta, i la hipòtesis es refereix a un supòsit en que aquesta pròrroga no estés prevista poguent ocasionar un perjudici a un altre interessat al concurs, que tampoc sé si n’hi va haver)

      Sé que, com sempre dius, la teva crònica és informal (i formal també perquè és la única que arriba) i no es possible que arribi a aquest nivell de concreció tècnica, però estaria bé que algú pogués aportar una informació extra per il·luminar-nos a tots.

      • Jo crec que aquí més que en Pep que és un simple oient que com ell diu en fa una crònica informal, hauria de ser el propi ajuntament o l’oposició que ens ho fes saber (ja que estan ficats dins i en saben les coses). No entenc encara com un equip de govern no aprofita aquest mitjà o qualsevol altre (o la seva pròpia web) per explicar els moviments que fa. Només ens arriba a través de la premsa que s’ha aprovat tal o tal altre cosa però quasi mai es diu amb quina finalitat, com en el cas que tu exposes o el que jo vaig demanar dels camins públics.Igualment l’oposició… Sense anar més enfora al ple el PP va votar que no a l’intercanvi de solars per un que estava devora l’escola de sa Coma. El PP va votar que no, i vist des de fora no s’entén el per què i supòs que tenen alguna explicació però com que no la donen no la sabem…
        Es voten les coses a favor i en contra sense arribar a la ciutadania les raons d’aquests vots. I aquí és un dels motius de la separació tan grossa entre ciutadania i polítics. No ens expliquen els motius, els vots… de res.

        • En aquests sentit el meu comentari. La felicitacio era per en Josep, la sol·licitud de informació és, en generalm, per qualsevol que estigui més informat que nosltros i ho vulgui compartir, i en particular pels agents públics.

          Estic sengur que ara que l’ajuntament té una interlocució més directe amb la revista, i que també s’ha animat a fer arribar un article complet explicant punt per punt i amb molta claretat la defensa sobre les reclamacions judicials, s’animarà a fer extensiva aquesta tasca clarificadora a altres extrems, no només als que a ells els hi interessi, exloent els altres. Una vegada trobat el camí, segur que serà més fàcil seguir-lo 🙂

  5. De la mateixa manera que un polític de l’oposició té el deure de dur als jutjats els indicis de corrupció també es cert que si un polític intentar difamar un altre per desgastar-lo publicament, no està construïnt res de bo per la societat i en conseqüència es bo que el duguin davant un jutge. Si se li arxiven totes les denúncies al batle, hauria de ser l’ajuntament quei dugués al jutjat qui l’ha difamat.
    Perquè si volem salvar la política segurament haurem de parlar de regles i línies vermelles. Encara que estic segur que hi ha, allà dalt a la cúpula, als convidats a les llotjes del Bernabéu, i altres altes esferes mediàtiques que tenen no cap interés per salvar la política, ni la justicia ni els drets dels ciutatadans. I aquests són precisament els qui manegen els fills del poder. I es bo distingir poder de govern.

  6. Això m’agrada, que la Libèl·lula torni introduir la ironia en els seus comentaris. Així i tot no estic gaire segur de què l’equip de govern doni més explicacions que les que li convenen… Així com tampoc no crec que el Partit Popular es digni a explicar els motius pels quals vota sempre en contra de propostes carregades de sentit comú: les actes dels plenaris anteriors, el bescanvi d’un solar per un altre d’idèntic per tal de possibilitar l’ampliació de l’escola de Sa Coma, la construcció d’un hospital en el terme municipal o que l’Ajuntament ja no tengui deutes bancaris. Si pretén algun dia aconseguir la batlia –en 36 anys encara no ho ha aconseguit–, per ventura convendria que s’ho fes mirar.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.