Avui vos present una sèrie de fotos familiars meves,  però la veritat és que són tan bucòliques i definidores d’un temps  que representen tota una comunitat (o millor dit com era tota un comunitat ja que ara la cosa ha canviat bastant).

En una primera imatge podeu veure la meva enyorada padrina fent botons amb una màquina que avui en dia ja és una relíquia. La cosa s’ha industrialitzat i quasi ja no existeixen “botoneres casolanes”.

Una altra imatge mala de veure actualment és la de tota una família collint les ametlles del camp. Si ja s’ha reduït el número de gent que cull les ametlles (així ho va indicar una de les nostres enquestes), encara més difícil és veure-hi tota la família. Per cert el de la penúltima imatge amb la gorra a l’inrevés és un servidor en plena acció juntament amb el padrí Martí, foraviler fins a la mort. De fet, amb vuitanta i busques es carregava sacs d’ametlles  a l’esquena i, com a bon foraviler, morí treballant al camp, mentre esquitxava. I que no és guapo això…