Parenòstic mallorquí: el Salpàs

Segons el Diccionari Català-Valencià-Balear, el Salpàs és la visita que fa el rector o el vicari a les cases de la parròquia en temps pasqual , per beneirles esquitxant-les d’aigua beneïda i sal.

El Diccionari Aguiló diu que el Salpàs és la cerimònia que el dimecres, o el dissabte sant fa un sacerdot de posar sal beneïda a les portes de les cases, en memòria de l’aspersió de sang de l’anyell pasqual que els israelites feren  en ses portes abans de sortir d’Egipte.

Record de petit les cases del poble obertes de bat en bat, cossiols i ramellers a l’entrada, les parets ben emblanquinades, la flaire de les panades (que no es podien menjar perquè no havien estat beneïdes)  i l’arribada del capellà  amb roquet i estola blanca i dos escolanets per beneir les cases i fer la capta. Un escolanet s’avançava per avisar a les cases que encenguessin el llum, que arribava la comitiva. Dins el poalet d’aigua beneïda, l’almoina d’algunes monedes i dins la panera, els ous. Damunt un moble, un canterano o una caixa, els bitllets acreditatius d’haver complert amb el precepte pasqual (confessar i combregar) que, antigament ,un altre escolà enfilava amb una agulla amb fil vermell.

El capellà deixava un trosset de cera que procedia de la candela grossa, central, del tenebrari dels oficis de la setmana santa que havia anat de processó el dia del Corpus. Aquesta cera, segons uns,  afavoria les peticions fetes en les pregàries, i, segons d’altres, protegia contra els llamps i les tempestes. D’aquí prové l’expressió popular “Tenir cera del Corpus”, per indicar que es té un privilegi o que s’està per damunt de la llei.

Jo ja no ho he vist, però conten que darrera el Salpàs desfilaven els salers, que feien una altra capta, la de les panades, cantant “Deixem lo dol”, acompanyats d’instruments musicals: xeremies, flauta, tamboret i violí.

“Deixem lo dol
cantem amb alegria
i anirem a dar
les Pascos a Maria”.

L’al·lotea cantava cançons com aquesta:

“Pica la sal
de la canal
de la canyella
ma mare em pega
amb una escudella
i no em fa mal”.

Una vegada feta la volta pel poble començava la visita a les posessions.

 

precepte

Deixa un comentari

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada