Mallorca 312

El passat dissabte 25 d’abril, per sisè any consecutiu, la prova cicloturista Mallorca 312 comptà amb la presència de ciclistes llorencins. Aquesta prova, organitzada pel Club Ciclista Artanenc, està considerada per diverses revistes especialitzades en ciclisme com una de les cinc millors proves cicloturístiques del món.

Com va sent habitual en els darrers anys, el darrer cap de setmana d’abril es celebra la Mallorca 312. Aquesta repte cicloturístic consta de dues versions: La Max Hurzeler, coneguda popularment com “la curta” que consta de 167 km o la ” 312″ nom que rep pel fet de ser la distància de la prova.  Aquest any, un grup de llorencins o companys de quilòmetres, com no podia ser d’altra manera, no varen faltar a la cita. Concretament 14 valents cicloturistes dels quals 13 faríem la versió llarga i un faria la versió curta.

La jornada començà  a les set del matí a Platja de Muro on fou la sortida. El gran pilot ( 3000 ciclistes) encapçalat per noms com Joseba Beloki, Pedro Horrillo, Sean Kelly, Joan Horrach…  partírem direcció el Port de Pollença per tal d’encarar la primera part de la volta: la Serra de Tramuntana de nord a sud des del Port de Pollença fins a Calvià.  A l’altura de Valldemossa es separaren les dues versions de la prova, seguint la Serra els de la 312 i tornada cap a meta pels de la Max Hurzeler. És en aquesta part de la jornada on comença el que al final de la jornada seria una gran i agradable sorpresa. El grup de llorencins anam sempre formats de dos en dos i en pilot i ens adonam que el grup que ve darrera noltros comença a tenir presència. Van passant els quilòmentres i els diferents avituallaments fins que ens aturàrem a Calvià ( km140 ) per dinar i és on començaren les primeres gratituds per part de diferents ciclistes.

Ben menjats i hidratats ens decidírem a afrontar el que podríem denominar com els segon sector de la jornada que va des de Calvià fins a Ses Salines. Aquest sector, llevat del pas pel Passeig Marítim de Palma, tot i ser el més monòton de tota la volta pel fet de trobar-nos les interminables rectes per arribar a Cap Blanc i després fins a Ses Salines  hi hagué un parell de detalls que el feren més emocionant. El primer detall era que així com anàvem rodant i passant gent, cada vegada el pilot fou més gran fins arribar a unes dimensions molt grans. Tot i així, encara no sabem com fou possible, tot aquell inumerable pilot que venia darrera noltros també rodava de dos en dos. Imaginau-vos quina fila duiem darrera. El segon detall, previst però sempre desagradable, fou l’arribada dels ” calambres” i baixades piscològiques per part d’alguns membres del grup. Aquest fet va fer que la maquinària de l’equip començàs a funcionar i s’anàs recordant constatment el lema que tenim: SOM I SEREM ( som aquests que hem partit i serem aquests que arribarem, ajudant-nos els uns als altres quan més ho necessitem). Així arribàrem a l’avituallament de Ses Salines ( km 230) i les gratituds cap a nosaltres per part d’altres ciclistes cada vegada eren més constants.

Encoratjats per totes les mostres d’agraïments, el nostre grup i tothom que ens esperava que partíssim afrontàrem la tercera part de la jornada que anava de Ses Salines fins a Artà. Amb un ull davant i un ull darrera per part de tots els membres de l’equip per tal de vigilar-nos els uns als altres per si algú passava per un mal moment arribàrem al MILLOR AVITUALLAMENT DEL MÓN: ARTÀ !!! ( si algun dia, en les properes edicions de la Mallorca 312, teniu la possibilitat d’anar a veure l’avituallament d’Artà us ho aconsell és Impressionsnt. Per a nosaltres el fet d’estar tot el dia damunt la bicicleta, arribar a Artà i ser rebuts com et reben us assegur que és indescriptible i molt emocionant. És una carrega d’energia insuperable).

Ben carregats de coratge i sempre tots junts afrontàrem el darrer tram de la jornada: d’Artà a Platja de Muro.  Amb l’alegria i el la força suficient de sebre que quasi ho havíem aconseguit fou quan les sorpreses finals arribaren. Faltant molts pocs quilòmetres per arribar per tal de poder entrar tota la Penya junta en fila,  afluixàrem el ritme, ens posàrem més a la vorera i férem el senyal a la gent que ens venia darrera que ens passàs; quan de sobte així com ens anava passant aquell inmens pilot que havíem format, ciclista a ciclista ens donaven les gràcies o ens feien mambelletes per tota la feina que havíem fet sense demanar res a canvi. Sorpreses com aquestes no tenen preu!!!

Ho havíem aconseguit, després de 12h i 15 minuts (incloses les aturades) havíem arribat. Plens d’orgull d’haver superat moments difícils, d’haver ajudat a algú quan ho necessitava, , de fer feina per l’equip sense demanar res a canvi o simplement d’haver pogut compartir una jornada amb un grapat d’amics tots teníem una idea en comú:

SOM I SEREM i l’any que ve…TORNAREM!!!!

IMG_3263

Abans de començar

IMG_3257

Primeres rampes de La Serra de Tramuntana

IMG_3250

Avituallament Valldemossa

IMG_3254

Avituallament Calvià

IMG_3255

Avituallament d’Artà amb un mite dels ciclisme: EL DIMONI!!

IMG_3260

arribada

IMG_3258

arribada

IMG_3256

arribada

Deixa un comentari

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada